|
Les Germanetes dels Ancians desemparats d'Aitona celebren els 110 anys de la mort de la seva fundadora Santa Teresa Jornet
A les 11 del matí tingué lloc la celebració d’una Missa solemne en la capella de la Casa Hogar Santa Teresa Jornet, fundada per la mateixa Santa, presidida per Mn. Francisco Soldevilla, rector emèrit de la parròquia de Santa Teresa Jornet de Lleida. La litúrgia eucarística fou solemnitzada pels cants de la Coral Harmonia d’Aitona. La imatge de la fundadora col·locada en un lateral del presbiteri, estava bellament guarnida de flors, com corresponia a la seva festa. La capella s’omplí de fidels, veïns del poble i per la majoria dels 108 ancians residents que acompanyaren a les 7 religioses de la comunitat d’Aitona, en el dia de la seva festa. El celebrant, en la seva homilia, es referí a la Santa filla d’Aitona com a exemple d’amor als ancians desemparats del seu temps i un model a imitar, alhora que la recordà com a Patrona de l’Ancianitat. Mn. Soldevilla digué que encara avui els ancians tenen una funció important que complir, tant en la societat, la família com en l’Església: “...son un do i una benedicció de Déu. L’ancià pot ser un testimoni en la fe, un mestre de la vida i ferment de caritat. Pot ser evangelitzador dels infants, dels joves, adults i malalts” digué, alhora que demanà per ells: “respecte, afecte i companyia en el moment culminant de la vida humana”.
La Missa en honor de Santa Teresa Jornet com es tradició, va cloure amb la veneració de la seva relíquia, mentre la coral cantà l’himne a la Santa. També el poble d’Aitona celebrà en l’església parroquial la festa de la seva filla Santa Teresa Jornet. Ho feu a les 12:30 del migdia, amb una Missa commemorativa presidida pel rector Mn. Antoni Guàrdia i la celebració dels 80 anys de diversos veïns del poble, que foren homenatjats en la diada de la Patrona de l’Ancianitat. A Lleida ciutat la festa de la Santa se celebrà en la parròquia que la té com a titular, en el barri de Cappont, amb una Missa solemne presidida pel rector Mn. Lluís Sallan i concelebrada per tots els mossens de la unitat parroquial, que va cloure també com es costum amb la veneració de la seva relíquia. Santa Teresa Jornet, d'Aitona a les illes Filipines He anat a Aitona convidat per les Germanetes dels Ancians Desemparats, a la Missa solemne que celebraven amb ocasió de la festa de la seva fundadora Santa Teresa Jornet Ibars, nascuda en aquest poble del Segrià el 1843. A l’arribar davant la residència d’ancians que porta el nom de la Santa i que ella mateixa fundà, el volteig de les campanes que coronen la seva façana, anunciava que estava a punt de celebrar-se festa grossa. No era per a menys, doncs no es poca cosa que el darrer diumenge d’agost tots els cristians d’arreu del món facin memòria de la mort d’una dona de la nostra terra, ocorreguda en la casa de les germanetes de Líria (València) el 26 d’agost del 1897; que tingué com a tret diferencial: “Servir i lliurar-se als altres”, com digué el Papa Pau VI en l’homilia de la seva canonització, celebrada a la basílica de Sant Pere del Vaticà, el 26 de gener de 1974. D’aquest lliurament als altres, als més vells i desemparats, Teresa Jornet en feu motiu de la seva vida i obra. La Congregació, que ella fundà conjuntament amb el sacerdot Saturnino López Novoa el 1873, és en l’actualitat perllongada per les seves germanetes, que fan realitat el lema de la seva fundadora: “Déu en el cor, l’eternitat al cap i el món sota els peus”. Però, que en queda avui de l’obra espiritual i social d’aquesta fundadora i santa lleidatana: En queda molt i bo!, ho il·lustra molt bé el monument dedicat a la Santa davant la residència d’Aitona, envoltat de les banderes dels diversos països d’arreu del món on l’obra de Santa Teresa Jornet és present. Per a ser-ne conscients cal donar xifres, sens dubte necessàries en aquest món tant acostumat a números i estadístiques.
Pel que fa a Catalunya, la congregació compta amb nou residències: Arenys de Mar, Berga, Igualada, Sabadell, Sant Just Desvern, Banyoles, Palafrugell, la Seu d’Urgell i la d’Aitona, el seu poble natal, on hi ha la “Casa-Hogar Santa Teresa Jornet”, amb 108 ancians acollits i set germanetes que en tenen cura. A tot això cal afegir des del passat mes de novembre de 2006, una nova fundació a la ciutat de Manila, a les Filipines, essent la seva primera casa en el continent asiàtic. En aquesta ciutat han adquirit un solar de 3.000 metres quadrats on cinc religioses provinents de la Casa Mare que la Congregació té a València, gestionen la construcció d’una residència amb capacitat per a 60 ancians sense recursos, ubicada en el barri de Sant Joan de Manila, un dels més pobres i desfavorits de la capital. En l’actualitat les religioses de Santa Teresa Jornet són a tot el món 2.438, a més a més de 112 novícies, 52 postulats i 140 aspirants. Amb aquestes xifres i l’abast mundial de l’obra de Teresa Jornet, no ens ha d’estranyar que siguin molts els que al referir-se a la nostra germaneta d’Aitona, ho facin afirmant que es la Santa catalana més universal. No els hi manca raó ni motius per dir-ho, ni crec que el títol d’aquest article Santa Teresa Jornet, d’Aitona a les Filipines, sigui desmesurat. Si que qüestiono, per injust i poc raonable, el per que a casa nostra la santa i la seva obra són tant poc conegudes i valorades. S’escau també en aquest cas allò de l’escriptura de que un no pot ser profeta en la seva pròpia terra? La festa de Santa Teresa Jornet viscuda a Aitona, m’ha motivat a fer memòria d’aquesta dona irrepetible, cristiana exemplar i lleidatana universal, com poques n’hem tingudes al llarg de la nostra història. Per què oblidar-la? En tot cas millor seria vanagloriar-nos i enorgullir-nos d’ella, de la seva majúscula obra d’amor humà i cristià, dels seus estimats ancians i de les seves filles, les germanetes. I això caldria fer-ho i celebrar-ho des d’Aitona a les Filipines, passant per Lleida. Jordi Curcó |