Llardecans va celebrar el 17 d’agost, com es tradició i amb tota solemnitat, la Festa Votiva de la seva Patrona la Mare de Déu de Loreto.

A primeres hores del matí sortí del santuari-capella de Loreto, molt proper a l’església parroquial, el Rosari de l’Aurora fins “la Mateta”, indret on la tradició diu que es trobà la imatge de la Mare de Déu i on un petit monòlit fa memòria parem-ne d’aquest fet. Allí tots els congregats van cantar la Salve i els populars “Goigs en lloança”, per cloure amb un esmorzar preparat per la Comissió de Festes del poble.

L’acte central de la diada, fou però la Missa Major celebrada a les 12:30 del migdia al santuari, ple de gom a gom de veïns i fills del poble residents fora vinguts per l’ocasió. Enguany la celebració tingué una singularitat prou especial, la inauguració de les darrers obres de rehabilitació efectuades en el recinte marià, principalment el cambril de la Patrona, el presbiteri tot fet en marbre (altar, ambó per les lectures, seu, taula credencial) així com les millores a la sacrista, la col·locació d’una llàntia votiva i les piques d’aigua beneïda, millorant encara més tot l’acurat aspecte i dignitat del santuari de Loreto d’aquest poble del Segrià, d’arrelada devoció també en la veïna comarca de les Garrigues.

La Missa fou presidida pel rector i alhora fill del poble Mn. Josep Mª Cebrià i concelebrada per l’anterior rector Mn. Manel Mercadé, pel rector de la Granadella Mn. Martí Sandiumenge i Mn. Julian Gutierrez, actuant en els seus ministeris el seminarista Santiago Mataix. Començada l’Eucaristia, el rector del poble beneí les reformes i celebrà tot seguit per primera vegada l’Eucaristia en la taula de marbre verge, d’una sola peça d’un pes superior a 380 kg, d’estil modern i quadrat, preparat per un dia no llunyà poder ser consagrat.

Llardecans es tornarà aplegar a la capella-santuari de Loreto, el proper 10 de desembre per a celebrar la diada de la seva Patrona, com ho fa tots els anys.

Edició d'un llibre commemoratiu del pelegrinatge a Torreciutat i Barbastre 

Coincidint amb la Festa Votiva de Loreto, sortí a la llum el llibre “Pelegrinatge a Barbastre i Torreciutat. El Beat Miquel Masip i la Mare de Déu de Loreto”, editat per la parròquia i del qual n’és autor el metge resident a Barcelona i fill de Llardecans Hèlios Pardell, amb la col·laboració d’un altre fill del poble, Josep Mª Alentà.

El llibre commemora i dóna fe del pelegrinatge que féu un grup de 70 pelegrins de Llardecans, encapçalats pel seu rector Mn. Josep Mª Cebrià al Santuari de Torreciutat el 5 de maig d’aquest any, per tal de portar una imatge de la Mare de Déu de Loreto i dipositar-la en l’espai on es mostren altres 200 advocacions marianes, que d’arreu del món han estat ofrenades a aquest santuari.

El text, acompanyat d’un bon plec de fotografies, narra al detall els actes celebrat a Torreciutat: La processó d’entrada amb la imatge resant el Rosari, la benvinguda del rector del santuari i el lliurament de la imatge i l’Eucaristia. Es rememora també la segona part del pelegrinatge ple d’emocions pels fills de Llardecans, com fou la visita per la tarda al museu i sepulcre amb les despulles dels 60 màrtirs claretians, un d’ells, el Beat Miquel Masip que donà la vida el 15 d’agost de 1936, és fill del poble. És per aquets motiu que el llibre inclou, a més a més d’un capítol dedicat a la Verge de Loreto i Llardecans, un altre amb la semblança testimonial del màrtir i de la visita al seu sepulcre, on es pregà, es cantaren els Goigs i la seva neboda Marisol Masip ofrenà un ram de flors. De tot plegat el llibre en dona també testimoni gràfic.

El rector, Mn. Josep Mª Cebrià signa el pròleg, amb especial esment de l’objectiu de la publicació i de les activitats que en ell es fan memòria: “...un pelegrinatge amb l’objectiu d’enfortir la vida col·lectiva i els valors compartits a partir dels símbols religiosos i de les fites històriques. Estic segur -diu el rector- que amb aquesta iniciativa, podem contribuir a reforçar tot allò que ens uneix, encara que de vegades no ho sembli, és molt més que allò que ens separa i, així, posar en pràctica el missatge cristià més genuí d’estimar tothom per damunt de tot”.