|
Comunicat de premsa
Bisbat de Lleida
Mitjans de comunicació
social
En aquests darrers
dies, els mitjans de comunicació social s’han fet ressò de declaracions
sobre l'anomenat litigi de les obres d’art, provinents del bisbat
de Barbastro-Monzón i d’altres instàncies, en les quals es demana la
immediata execució del Decret de la Congregació per als Bisbes de 8 de
setembre de 2005, que manava tornar a Barbastro-Monzón algunes obres que
són al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.
Davant aquestes
declaracions i els conseqüents comentaris, en un sentit o en un altre,
dels mitjans de comunicació, el bisbat de Lleida es creu en el deure
d’expressar el que segueix:
-
Des que es va produir el
decret de la Congregació per als Bisbes el 8 de setembre de 2005, el
bisbat de Lleida va estar disposat a complir-lo i va fer els passos
necessaris a l’efecte.
-
Malgrat aquesta
disponibilitat, circumstàncies alienes a la voluntat d'aqust bisbat, van
impedir que es pogués dur a terme l’execució del Decret. Ens
referim, com és notori a tothom, al fet que les obres d’art que
foren adscrites al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, estan
catalogades per la Generalitat de Catalunya com una Col·lecció
protegida per les lleis de Patrimoni Cultural. La qual cosa fa que
el bisbat no en pugui disposar al seu arbitri, a causa que l'afecta
la legislació civil tal com preveu el cànon 1.290 del Codi de Dret
Canònic, a no ser que des de l’administració es facilités l’execució
de l’esmentat Decret.
-
Amb independència
d’aquest últim extrem, el bisbat de Lleida va creure oportú, en el
seu moment, presentar al Tribunal de la Rota Romana el recurs
corresponent per tal que conegués i decidís judicialment, a la vista
de les proves presentades, el fons de tota la qüestió, és a dir, la
propietat de les peces. Cosa que altres instàncies i tribunals no
han examinat.
-
Podem dir que, tant la
circumstància esmentada en el paràgraf 2 -la impossibilitat actual
de l’execució del Decret del 8 de setembre del 2005 per raó de les
lleis civils-, com el recurs a la Rota Romana que hem citat al
paràgraf 3, són coneguts i valorats per la Nunciatura i per la
Congregació per als Bisbes.
-
Cal afirmar, per tant,
que el bisbat de Lleida, ni abans ni ara ha ignorat les lleis de
l’Església, ni tampoc les lleis civils que l'afecten.
-
Per tot el que ha estat
expressat, continuem pensant que una col·laboració d’ambdós bisbats,
Barbastro-Monzón i Lleida, per tal que la societat pugui gaudir,
en els diversos llocs que es determinin, de les obres d’art en
litigi i moltes altres, és, avui per avui, la solució més acceptable
i possible. I més tenint en compte que la solució definitiva per
part de les Institucions Judicials pot demorar-se. És en aquest
sentit que el bisbat de Lleida està disposat a continuar dialogant
amb el bisbat de Barbastro-Monzón i amb totes les institucions, molt
especialment amb les implicades en el Consorci del Museu de Lleida,
Diocesà i Comarcal.
Lleida, 2 d’agost de 2007 |