La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida, anà de Romeria a Montserrat la primera quinzena de juliol, concretament del 9 al 16.

Un grup de 70 confrares i devots de la Moreneta, encapçalats per la junta de la confraria i el seu consiliari Mn. Xavier Batiste, van ser a la santa Muntanya una setmana compartint acte litúrgics, culturals, d’esbarjo i de reflexió comunitària, dedicada enguany a la Carta dels bisbes de Catalunya.

També en aquesta ocasió es repetiren els actes ja tradicionals i propis del romiatge anyal com son entre altres la Missa de la primera jornada al monestir de les Benetes, l’assistència a la Missa conventual l’11 de juliol, festa de sant Benet; el Rosari i la Missa a la Santa Cova, el Via Crucis pel camí de les estacions o la Vetlla de Santa Maria, així com l’acostumada visita als degotalls per tal de venerar la patrona de Lleida la Verge Blanca de l’Acadèmia en la majoria que hi ha en aquest indret, amb altres advocacions marianes de Catalunya.

La jornada central del romiatge tingué lloc el diumenge 15 de juliol, amb la celebració del Dia de la Confraria Lleida a Montserrat, amb la participació d’un altre grup de romers que en aquest dia és costum que pugin a Montserrat en autocar i també amb vehicles particulars, vinguts de la ciutat de Lleida i altres indrets de la diòcesis, aplegant-se als peus de la Patrona prop de 150 romers. Tots ells participaren en la Missa Conventual, on una nena de la colònia llegí l’ofrena a la Patrona i altres infants i confrares presentaren a l’altar cistells amb fruita de Lleida.

Tot seguit els romers van ser rebuts pel P. Abat Josep Mª Soler, en la ja tradicional recepció, on felicità la Confraria per la seva fidelitat amb Montserrat durant 60 anys i pel testimoniatge marià i montserratí del seu romiatge.

Colònia infantil "Qumran"

El P. Abat encoratjà a seguir amb l’experiència de la Colònia infantil “Qumran”, que organitzada per la Confraria té lloc a Montserrat paral·lelament a la Romeria dels adults i que enguany ha arribat ja a la seva tercera edició.

Un grup de vint persones, nens i nenes, monitors i cuiners, van conviure en família gran a la residència Abat Garriga: “...els nens i les nenes s’ho han passat molt be. Han descobert nous racons importants del santuari i voltants, sense deixar allò propi d’una colònia cristiana”, explica el consiliari Xavier Batiste.

Amb ocasió d’aquesta 60 Romeria, la Confraria féu uns singulars mocadors blaus, el color de Maria amb l’escut de l’entitat i la frase: “Confraria Terres de Lleida”, que tots portaven al coll i que els identificà com a romers lleidatans.

Ressons de la Romeria i Colònia Qumran 07 

Del 9 al 16 de juliol des de fa més de 60 anys, hem viscut la Romeria 07.

Ho hem fet dos grups units i separats. Una colla d’adults en família petita (cel·les en diem en l’argot montserratí) i en família gran compartint actes litúrgics, culturals, d’esbarjo i de reflexió comunitària.

En aquest sentit últim els adults hem estudiat la carta dels nostres bisbes que ens han dirigit a l’acabar el jubileu. Carta molt realista i esperançada que hem reeditat per a us privat de la Confraria amb preguntes. Tot això ha estat fet gràcies a uns voluntaris gratuïts com tots els qui mantenen tota la pila de serveis de reserva i distribució de cel·les d’un any per a l’altre i que no els ho podrem pagar mai amb diners perquè no en tenim gràcies a Déu!!!....

També per tercer any hem viscut en família gran de 20 persones els nens i nenes de la Colònia Qumran, a la Residència Abat Garriga amb monitors i cuineres.

Montserrat cada dia està molt ple de persones de tota mena, per això els adults que hi anem a passar uns dies hem de saber seleccionar què volem i que ens creem per a la nostra convivència...

I els nens amb l’ajuda dels monitors hem de saber organitzar la colònia, de tal manera que no caiguem a les urpes del drac consum.

Es que Montserrat, tot i esdevenir un marc excel·lent per a descobrir Catalunya i l´Església Universal, també, si no vigilem, és un lloc aliat del consum i de primera marca. I els nens, amb l’ajuda del monitors no hem de caure en la boca d´aquell drac que Espinàs explica al seu conte i que “es menja a totes les persones, excepte les que no volen com el conillet”.

Ens n´hem sortit i ens ho hem passat molt be sense tele i jugant a les bitlles a la plaça tot esdevenint l’admiració dels qui passaven. No jugàvem als bolos, sinó a les bitlles tal com ens va deixar encomanat el nostre amic Manel Garcia. I també jugàrem a la corda tot i que algú caigués de cul i haguéssim de córrer al metge del costat, o més enllà.

Hem descobert nous racons importants del Santuari i voltants, sense deixar allò propi d´una colònia cristiana: Pregària al matí i al vespre sigui anant d’excursió, sigui al bell mig de la plaça il·luminada i silenciosa, perquè estava buida de gent com aquella nit després de jugar al pare carabasser.

Total una setmana rica en convivència.

El diumenge va pujar un altre autocar ple de romers, que foren acollits i acomiadats amb el distintiu nou d´enguany del mocador amb el colors blau i blanc, més el nostre logotip que va agafant carta de ciutadania.

Tots portàvem el títol Confraria de les terres de Lleida (adults) o Colònia Qumran (nens i monitors).

Com és costum després de la Missa Conventual, on vam llegir l’ofrena a la Patrona i presentarem les nostres paneres de fruita en l’ofertori; tots fórem rebuts pel Pare Abat Josep Mª Soler. És aquesta la nostra jornada anyal de la Confraria a Montserrat.

Amb el Pare Abat, vàrem compartir petits i grans les nostres experiències i després ell, ens feu participar dels ideals i entrebancs que té Montserrat a l’hora de testimoniar allò que viu la seva i nostra comunitat montserratina.

I vers el futur què podríem anar perfilant?

Acabada la setmana  montserratina, mirarem de donar un pas mes enguany:

En relació a la colònia Qumran: Podríem trobar-nos pares i nens i monitors durant l´any? D´entrada podríem fer una cassola junts i compartir jocs i revisar la colònia.

Podríem organitzar alguna excursió durant l’any, a l´estil nostre?

I els tallers Qumran?

Monitors, pares, nens i equip de suport tenim la paraula.

De moment esperem que la monitora Maria Lourdes s’acabi de recuperar de la caiguda, perquè ella fou la iniciadora i el primer puntal. Ja la tenim a casa seva de Torre-serona, a fer repòs.

Si aconseguim consolidar l’equip de monitors, sapigueu que estem oberts a tot tipus de nens que vulguin venir l’any vinent.

I en relació als adults?: Ja varem llençar la proposta de treballar per grups la carta dels bisbes. Els adults, no diguem no, que ja tenim tradició montserratina i sabem el què volem i podem. Recordeu que els nostres bisbes ens proposen que els fem alguna resposta al seu escrit preciós dirigit a tota l’Església que viu a Catalunya.

Que acabeu de passar un bon estiu i ens preparem per a començar un nou curs. 

Xavier Batiste

Consiliari