Les carmelites del P. Palau col·loquen a l’ermita de Butsènit una placa commemorativa del seu fundador
El diumenge 15 de juliol, vigília de la festa de la Mare de Déu del Carme, l’ermita de Santa Maria de Butsènit, acollí la inauguració i benedicció d’una placa commemorativa de la primera comunió del beat lleidatà P. Francesc Palau i Quer.
La seva biografia ens explica
com un jovenet Francesc Palau anà a Butsènit a viure amb la seva germana
Rosa que s’havia casat amb Ramon Benet, un pagès d’aquesta partida de
l’Horta de Lleida. Francesc Palau estaria a Butsènit del 1925 al 1928,
any en que faria el seu ingrés al Seminari de Lleida. En la seva ermita
rebria per primera vegada a Crist Eucaristia, així ho confirma la neta
de Rosa Palau, l’únic testimoni d’aquest capítol de la vida del Beat,
quan afirma que el seu oncle va anar a Butsènit l’any 1825 i que va fer
allí la seva Primera Comunió.
La placa commemorativa d’aquest fet singular en la vida del P. Palau, ha estat col·locada vora la porta d’accés a l’ermita per les seves filles, les Carmelites Missioneres de Lleida, conjuntament amb les Carmelites Missioneres Teresianes d’Aitona. Totes elles es feren presents a Butsènit, encapçalades per la germana Marta Peiró, del Consell Provincial de les Carmelites Missioneres de Catalunya.
L’acte s’inicià amb la benedicció de la placa que feu el P. Àngel Biñas, prior dels carmelites de Lleida i tot seguit a l’interior de l’ermita tingué lloc una Eucaristia concelebrada pel vicari de Butsènit, Mn. Manel Mercadé, i el carmelita P. Marià Rosanes de la comunitat de Badalona que es trobava a Lleida predicat la novena del Carme, en el santuari-parròquia de Santa Teresina dels pares carmelites.
L’homilia, que fou introduïda pel P. Àngel Briñas, la féu la germana Ester Díaz, carmelita missionera de la comunitat de Lleida. La religiosa digué que amb aquesta celebració es recordava un seguidor de Jesús: “...un home d’Església i per tant un representat singular d’aquesta gent de les nostres contrades”. Tot seguit féu un recorregut per la vida del P. Palau, oncle de Santa Teresa Jornet, recordant el seu bressol a Aitona on va néixer el 29 de desembre de 1811 i com va arribar de petit a la partida de Butsènit: “... Ser capellà fou una opció molt important a la seva vida. Més tard, decidiria fer-se carmelita. Ell s’estimava molt la seva família i la gent de les seves contrades. Per aquest motiu, encara que al llarg de la seva vida rodés molt, sempre que podia tornava a Lleida, a veure els seus i, per tant, venia a Butsènit”.
La religiosa qualificà a Francesc Palau com un home que confiava plenament en el bon Déu i molt valent: “Quan la contrarietat li jugava una mala passada -que fou en moltes situacions- no es quedava abatut. S’aixecava de seguida i tornava a començar. Era un qualificat home d’Església”.
La celebració continuà amb les ofrenes que feren la gent de la partida, els infants i també les religioses. Finalitzà la Missa amb la veneració d’una relíquia del P. Palau que els carmelites havien dut del santuari de Santa Teresina a l’ermita i que fou col·locada damunt l’altar durant tota la celebració. Al finalitzar es donà a la veneració dels fidels, mentre es cantava l’himne al P. Palau:
“Salve Francesc
/ nou profeta de Déu
L’Església amb joia t’aclama / cants de lloança, d´amor i de fe
El poble de cor et regala”.
La festa en honor del P. Palau va continuar, tot seguit, amb un “pica pica” ofert per les religioses on compartiren amb les fidels i veïns de la partida els sentiments de joia i germanor, viscut durant un matí inoblidable per les filles del Pare Palau.
Síntesi Homilia de la benedicció de la placa de Butsènit
Benvolguts tots:
Avui, és un dia bonic, tant per la família del P. Palau com per la gent de Butsènit. Recordem un seguidor de Jesús, un home d´Església i per tant un representat singular d´aquesta gent de les nostres contrades.
Petit recorregut per la vida del Beat Pare Palau
Nasqué i passà la seva infantesa a Aitona, la seva vila, envaïda per l'exèrcit francès. Per tant, en l´ambient hi havia molta crispació. Francesc era un noi normal, fill d´una família honrada i creient... Com que tenia gran capacitat intel·lectual, la seva família volia que continués estudiant, i com que la seva germana Rosa es casà amb un noi de Butsènit, Ramón Benet, se´l va emportar amb ells. Ella l´ajudà a que fes estudis superiors. El P. Palau va viure aquí, a Butsènit 4 anys i 4 més al seminari de Lleida. Ser capellà fou una opció molt important a la seva vida. Més tard, decidiria fer-se carmelita.
Ell s´estimava molt la seva família i la gent de les seves contrades. Per aquest motiu encara que al llarg de la seva vida va voltar per molts llocs, sempre que podia tornava a Lleida, a veure els seus i, per tant, venia a Butsènit.
Hem mirat per fora la història del P.Palau. Mirem-lo una mica per dins:
Era un home que confiava plenament en el bon Déu, molt valent. Quan la contrarietat li jugava una mala passada -que fou en moltes situacions- no es quedava abatut. S´aixecava de seguida i tornava a començar. Era un qualificat home d´Església. Ell no entenia l´Església com alguns difamadors diuen avui: una estructura antiquada, que ha perdut el tren de la història, sinó que ell la veia com la tendresa de Déu feta persones que romanen al servei de la societat. Tendresa que s'expressa intensifica quan les persones pateixen carències. Però per a ser aquesta tendresa de Déu, les dones i homes d´Església hem d´estar moltes estones amb Jesús, hem de ser persones de pregària.
Què significa la placa?
Ens actualitza la presència del P. Palau. Ens el fa més proper a tots, ens recorda no només que un home d´Església ha viscut on nosaltres i com nosaltres sinó que procurarem seguir el camí evangèlic que ell va fer.
Les lectures de l´Eucaristia ens inviten a escoltar Déu, a millorar la nostra manera de viure i de relacionar-nos amb els altres. I ens recorden que l´estimació a Déu i als altres és la petjada de Déu que configura la nostra personalitat. No hem de buscar-la lluny sinó en el més autèntic de la nostra existència. Aquest és el desig de Jesús, Senyor nostre, Senyor de la vida i de la Història. Així serem els bons samaritans que estarem atents als caiguts a la vorera.
És el que va fer al llarg de la seva vida el P. Palau, el que intentem fer nosaltres i és el que ens invita a fer la placa que hem beneït.