Inauguració de l'església antiga d'Alfarràs

Després de les esglésies d’Ivars i d’Andaní, ha arribat l’hora de la reconstrucció de l’antiga església d’Alfarràs. D’estil romànic inicialment, al segle XVIII, li van donar una nova façana barroca i més altura a tot l’edifici.  

Tancada l’any 1998, en diverses etapes, s’ha fet el següent: 

1. La totalitat de la teulada.

2. L’interior: Parets, volta, cor i paviment de ciment.

3. Façana de pedra, deixada tal qual la veien fa vuit segles.

4. Mosaic, electrificació, porta, barana del cor, retaule i bancs.

5. Pintura de tot l’interior, amb una gran perfecció que realça tot el conjunt.

Els actes d’inauguració van ser els següents:

1. El dia 29 de juny, festa de Sant Pere, Patró de la localitat, l’església major es va omplir de gom a gom per assistir a la Missa Solemne presidida pel M. I. Mn. Daniel Turmo, Secretari General i Canceller del nostre Bisbat.

2. Processó massiva vers l’església antiga, amb la Banda de música, tambors i cornetes.

3. Ja a l’interior del temple, Mn. Màxim Buil, Rector de la Parròquia, va beneir les obres de restauració i la Coral Santa Àgueda va cantar per primera vegada el nou himne a Sant Pere, obra original del compositor Sr. Agradano Muñoz.

Amb alegria i emoció, tot el poble va donar gràcies a Déu per fruir de nou d’aquest temple, testimoni de vuit segles de vida religiosa i de bona part de la història i de l’art d’Alfarràs. El Sr. Rector va agrair les subvencions amb les quals han col·laborat en la reconstrucció, les diverses institucions: Bisbat, Diputació Provincial, les diferents Corporacions Municipals d’Alfarràs, i el Consell Comarcal del Segrià amb els seus arquitectes, especialment el Sr. Francesc R. Jové i Torrent al qual considerem l’ànima d’aquesta transformació. 

Agraïment també, a les empreses locals: Benito Arnó e Hijos; Araconsa; Obras Dialfà. I Josep Ma. Aloy per la seva generositat. Als nens i nenes que durant set anys organitzaren un Festival durant el temps de Nadal en favor de l’església.

A les famílies Arnó-Ferrer i Arnó-Comet que han costejat la pintura. 

I agraïment a totes les famílies i persones que durant aquests vuit anys, de forma anònima o nominal, han lliurat el seu donatiu per a la reconstrucció del nostre temple antic; des del primer, de 500.000 pta. que va decidir l’inici de les obres, fins els dos darrers de 300 euros cadascun. Sense aquestes persones, el temple no s’hauria recuperat. 

Tots els donatius i subvencions s’han anat notificant al públic, a través dels anys, a les portes de l’església major. El mossèn finalitzà recordant que les esglésies són i seran sempre propietat de les parròquies i dels creients. Els capellans passen, però les parròquies, com els pobles, continuen. 

Un poble que no valora els monuments artístics, històrics i religiosos que li han deixat els seus avantpassats, és un poble cridat a morir. 

Però la nostra generació ha sigut fidel!... i, per això, estem orgullosos i feliços!