Una Performance presenta a Lleida "L'Aplec de l'Esperit"

El 17 de novembre, va tenir lloc a Lleida la presentació oficial de l’Aplec de l’Esperit, trobada de joves cristians que tindrà lloc el proper 26 de maig a la ciutat de Tarragona.

L’acte, organitzat per la delegació de Pastoral de Joventut de la diòcesi de Lleida, tingué lloc en el Teatre de l’Acadèmia Mariana, edifici restaurat que des de la seva inauguració el passat 1 d’octubre, acull els serveis de la Pastoral de Joves del bisbat de Lleida.

A l’acte, molt jove i festiu, assistiren alumnes de diversos col·legis de l’escola concertada i cristiana de Lleida. El professor Albert Vidal va ser l’autor del vídeo de presentació de l’Aplec, que fou alhora el tret inicial a la Performance, que servei de presentació d’aquet esdeveniment jove de les diòcesis de Catalunya.

La Performance, presentava una escena on les dones de la neteja i els manobres, acaben d’escombrar i d’arreglar el teatre i feien broma amb la gent que anà entrant. A més, els hi van enganxar a cada un una “pegatina” amb una marca comercial. Un cop tots asseguts es passà un Power Point amb l’himne de l’Aplec.

Tot seguit a l’escenari va aparèixer el protagonista, amb totes les marques ben evidents i enganxades al damunt. Anava despistat i semblava que no s’adonava que ell també anava marcat. En aquell moment apareix una de les dones de la neteja (o un manobre) i el vol fer fora. S’inicia una interessant conversa: “Hauràs de marxar que ara venen un grup d’això de l’Aplec de l’Esperit. Si, home. Jo ara no marxo. Venen a fer no se què de marcats per l’Esperit. Marcats... Quina xorrada. Si tu vas ben marcat! Jo? jo de que! Mira, Coca-cola”. Successivament, el diàleg entre el noi i la dona de la neteja introduí cada una de les marques, i cada una de les proves que al final van ocasionar que el noi es quedes sense marques, trist, com perdut, i assegut a un costat de l’escenari.

Tot seguit es feu un Ball Hip hop i acabat aquest, una de les ballarines dóna el tríptic de l’Aplec i es feu lectura del mateix. La representació és va cloure amb el noi protagonista adreçant-se al joves amb la pregunta: Vindreu? L’Himne de l’Aplec posà punt i final a una original i molt encertada presentació de l’Aplec de l’Esperit. 

Un dels grups protagonistes, van ser els alumnes de 4t d’ESO del col·legi Santa Anna de Lleida. Així ens expliquen ells la seva experiència: “...vam participar-hi de forma molt activa, amb un ball amb molt ritme i van deixar constància de la nostra voluntat de col·laborar en tot el que fa referència a l’organització i assistència a la gran convivència amb altres joves d’arreu de Catalunya. La il·lusió i l’entusiasme de crear un món millor on els marcatges no ens vinguin imposats des de fora, des del materialisme, des del consumisme... sinó des del nostre interior, des de l’Esperit, va ser i serà l’estendard de la gran Trobada”. Jordi Curcó

Des de Lleida se sortirà el dia 25 de maig

El franciscà P. Joan Pujol, consiliari de la delegació de Pastoral de Joventut de la diòcesi de Lleida, des d’on es coordina la participació del bisbat de Lleida a l’Aplec de l’Esperit, ha anunciat que des de Lleida se sortirà la tarda del dia 25 de maig: “...volem participar en l’activitat dedicada al voluntariat que tindrà lloc aquell mateix vespre, a la pregària i al concert previst a la nit”.

El P. Joan Pujol es mostra entusiasmat davant la convocatòria de l’Aplec de l’Esperit i confia en una forta presència de joves lleidatans.

Pels joves interessats en la Trobada, podeu trobar tota la informació en la pàgina web de la delegació, http://www.pasjovelleida.org o bé personalment a la seu de la Pastoral Juvenil, al carrer Acadèmia 17 de Lleida, amb el nº de telèfon 973 260 051.

En camí cap a l'Aplec de l'Esperit

El 26 de Maig de 2007 és una meta de il·lusió i d’esperança per la joventut de Catalunya, d’Andorra i de les Illes Balears. Centenars de joves ja s’han posat en camí vers l’Aplec de l’Esperit. La ciutat de Tarragona és per a ells punt de referència, de trobada i de celebració de la fe. ¡Una oportunitat de creixement cercant el sentit de la vida! 

Són nombrosos els grups que reflexionen temes relacionats amb l’encontre. És una bona notícia per al nostre país que contrasta amb altres imatges i actituds que abunden en l’ambient. “La lluna i l’amor, quan no creixent, minven” (proverbi portuguès). 

El segle XXI és temps de Déu i ofereix diverses oportunitats als creients. És evident que no tot el que veiem és humà i just. Però abunden les persones seriosament compromeses amb la pau, la solidaritat, el respecte a l’emigrant; persones que realitzen amb honradesa, sense corrupció, el seu servei polític. 

La cultura globalitzant ens embolcalla; es nota en l’ambient, les modes, les tendències, les diversions... Però ens empeny cap a la no personalització. La pressió materialista ens impulsa a buscar la felicitat en les coses, comprant i consumint. ¿I què ens queda? Un buit interior, un gust amarg, unes dependències que ens arrosseguen a seguir essent  consumidors de coses.  

Com a persones ens sentim molt limitats, però les nostres possibilitats i aspiracions profundes són infinites, és una set insaciable que no es calma amb les quatre coses que tenim. Ens crema el desig d’anar més enllà de nosaltres mateixos, de l’escorça de les persones. 

L’Evangeli ens invita a ser persones de llibertat interior, de llibertat alliberada. El mateix Jesús va fer opcions davant aspectes contradictoris de la cultura del seu temps. Amb les seves paraules i actituds es mostrà provocador i molest per als seus contemporanis. Només cal recordar les seves trobades amb els pecadors i amb els leprosos marginats, la seva atenció per la dona i la seva proximitat als pobres. 

La nostra vida de creients en Jesucrist té sentit en la mesura que siguem capaços d’assumir la seva història, el seu missatge i la seva persona. 

Em resulta simpàtica aquesta història del vell amerindi que, parlant amb el seu net, li deia: “Sento com si tingués dos llops lluitant en el meu cor. Un dels dos està enfadat, violent i venjatiu. L’altre està ple d’amor i compassió”. El net preguntà: “Avi, digueu-me, ¿quin dels dos llops guanyarà la lluita en el teu cor?” L’avi  contestà: “Aquell que jo alimenti”... ¿No és aquesta, potser, la nostra lluita diària? ¿A qui alimentem? 

Benet Arbués, Germà Marista. Lleida