Colònies familiars 2006

Des de la Fundació Verge Blanca i la Delegació Diocesana de la Família se’ns ofereix una proposta diferent de viure uns dies a la natura. És una versió original de les tradicionals colònies que tots hem conegut des d’infants, es tracta d’anar de colònies tota la família segons l’estil més genuí i autèntic del que aquest terme implica, amb el que suposa de gaudir, compartir, ésser acollit, participar, esforçar-se, conèixer, descobrir, descansar, retrobar-se, fer noves amistats, respondre als desafiaments, descontaminar la nostra ment i desintoxicar el nostre esperit,... I tot fent-lo en família i amb les altres famílies que també assisteixen, assumint, aprofitant i realitzant el desafiament que suposa l’haver de viure més directament el repte de ser-hi amb els fills, el cònjuge, els altres i un mateix. 

Enguany ens aplegàrem gairebé setanta persones (infants, adolescents -dotze- i adults) que pertanyíem a vint-i-dos famílies diferents, i durant els sis dies que durà va ser un temps excepcional que ens va permetre recarregar els nostres esperits per la resta del curs. L’estructura de la colònia estava basada en la realització pel matí d’una activitat conjunta (excursionista o lúdica en general), organitzada per l’equip de monitors (la Sara, la Laura, el Xavier, l’altre Xavier i el Manu), en la qual participaven tots els assistents. La realització d’activitats de lleure, esbarjo i aprofundiment per la tarda i la dedicació d’un espai a la pregària. Desprès del sopar hi va haver vetllades, jocs de nit,... La colònia estava al Montsant, Vilaller. El Pirineu lleidatà és un marc incomparable per gaudir-hi. 

Durant aquests dies els adolescents i el grup de monitors van fer la travessa Llauset-Salenques, combinant, la resta d’assistents, l’anar-los a buscar per fer una excursioneta per aquesta darrera vall. 

El dia de la Mare de Déu, el 15 d’agost, en mig d’una constant i intensa pluja que durava des del matí, allà a l’hora de berenar, vam rebre, de manera sobtada, la visita del Sr. Bisbe que compartí amb tots els assistents adults una bona estona de conversa.

  En l’activitat de la tarda els assistents es repartien en dos grups, per una banda els infants marxaven amb els monitors i s’ho muntaven en diferents grups segons l’edat dels mateixos, mentre que per l’altra els pares es trobaven per tal de reflexionar i aprofundir en un tema d’interès dins la dinàmica familiar. Enguany va ésser la vivència i la transmissió de la fe en la família i ens va acompanyar el P. Joan Pujol, franciscà i consiliari de la Delegació D. de la Joventut. L’experiència ha estat molt profitosa i la participació de tothom va provocar que l’interès d’aquelles tertúlies anés augmentant el desig d’aprofundir. No cal dir que el P. Joan va tenir prou habilitat per provocar el diàleg i anar recollint les aportacions que els pares fèiem, de manera que sense fer gaires lliçons magistrals s’anés tractant el tema i anés sortint el que calia dir. Vam parlar de la situació personal de la nostra fe, del que suposa la seva vivència en la nostra vida, de la coherència que cal tenir entre el que hom espera que els seus fills desenvolupin i el que hom viu realment, de com es transmet la fe per la vivència personal amb l’exemple, de com cal verbalitzar-la i comentar-la amb els fills, tot propiciant espais i moments per fer-ho possible,...

Juan Luis Salinas