Noces d'Or de l'entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la Catedral de Lleida

La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida ha celebrat amb tota solemnitat les Noces d’Or de l’entronització de la imatge de la Patrona en la seva capella de la catedral i alhora el 125 aniversari de la proclamació de la Moreneta com a Patrona de Catalunya.

El P. Abat de Montserrat Josep Mª Soler tingué l’honor d’obrir les celebracions montserratines el vespre del 24 d’abril. A les 7 de la tarda inaugurà en la mateixa Catedral, vora la capella de la Patrona una exposició fotogràfica, amb un recull d’imatges gràfiques de fa cinquanta anys, realitzades pel fotògraf Josep Gómez Vidal, molt devot de la Moreneta i traspassat ara fa un any.

Tot seguit presidí l’Eucaristia del primer dia del tridu, solemnitzada pels cants de les corals Esperit Joves del barri de la Bordeta, dirigida per Montserrat Virgili i l’Estel, del Cercle de Belles Arts, per Gemma Mª Naranjo. En la seva homilia de la festa litúrgica de Sant Jordi, es referí als dos patrons de Catalunya, com a “dos germans grans en la fe”. De la vida de Sant Jordi digué que tot i no saber de cert gran cosa de la seva vida, sí en sabem dos de fonamentals: que fou cristià i que morí màrtir: “...és per nosaltres exemple de fidelitat radical en el seguiment de Crist, com ho ha estat també en els nostres dies un altre màrtir de casa nostra, el lleidatà Francesc Castelló. Sant Jordi i el beat Francesc, tots dos es van deixar fascinar per Jesucrist”. El P. Abat digué tot seguit, que entronitzar una imatge vol dir honorar-la, lloar-la i fer-la propera: “...cal però que l’entronitzem també en el nostre cor i tenir-la com a model de seguiment de Jesucrist i imitar-la en la nostra vida de Cristians”.

Finalitzada la celebració, tots els concelebrants és traslladaren en processó fins la capella de la Patrona, on el P. Josep Mª Soler va descobrir una placa commemorativa i tot seguit pujaren fins al cambril per venerar la Moreneta, mentre es cantà com és costum el Virolai.

El bisbe emèrit presideix el segon dia del tríduum

L’Eucaristia del segon dia del tríduum fou presidida pel bisbe emèrit de Lleida Mons. Ramon Malla i concelebrada pel vicari general, el degà i membres del capítol catedral i altres preveres diocesans, amb la participació d’un bon nombre de fidels que volgueren també saludar al que havia estat durant 33 anys el seu pastor. La celebració fou en aquesta ocasió solemnitzada per les veus infantils de la Coral del Col·legi Mater Salvatoris de Lleida, dirigida per Belen Castelló.

El bisbe Malla en la seva homilia definí a Maria com el “gran model” pel cristià i la gran predicadora de Jesucrist. Un model senzill pel poble de Déu. Pel bisbe emèrit, Maria és intercessora del poble català: “...ella ens porta vida de fe des del seu santuari de Montserrat”.

El dia 26 es va interrompre el Tríduum, doncs és costum que la Confaria organitzi en aquesta jornada l’anada a Montserrat, per tal d’assistir a la Vetlla de Sant Maria. 

Els bisbes Ciuraneta i Malla concelebren l'Eucaristia de la festa

Més de 7.000 persones van venerar la imatge de la Verge de Montserrat a la Catedral de Lleida el passat 27 d’abril. La doble commemoració del 50 aniversari de la seva entronització i el 125è del seu patrocini sobre les diòcesis catalanes, van suposar una de les diades de la Patrona més multitudinàries celebrades a la Catedral de Lleida.

A les 9 del matí se celebrà ja una Eucaristia en l’altar de la Confraria presidida pel consiliari Mn. Xavier Batiste a la que hi van assistir més d’un centenar de fidels. Com és costum, al finalitzar la Missa es procedí a beneir les branques de boix que els fidels reben després d’haver venerat la Patrona en el seu cambril.

A partir de les 10 del matí s’inicià de fet l’ofrena a la Mare de Déu de Montserrat, protagonitzada al matí pels escolars més menuts de diversos centres d’ensenyament de la ciutat. Ja per la tarda, s’incrementà l’afluència de fidels a la Catedral, formant-se una llarga cua que donava la volta a les naus del temple i que es perllongà fins gairebé les 9 de la nit.

Edició de 5.000 punts de llibre

La Confraria va editar per aquesta ocasió 5.000 punts de llibre, amb la imatge de la Patrona i una poesia del poeta lleidatà Jordi Pàmies, que és lliurà juntament amb el boix a tots els fidels i devots que veneraren la Moreneta. A les 7 de la tarda ja no en quedava ni un, com tampoc ciris, més de l.400 dipositaren els fidels als peus de la patrona, amb centenars de rams de flors que deixaren la capella transformada en un mantell floral.

A 2/4 de 8 de la tarda i amb els bancs de la catedral plens de fidels, s’inicià la solemne concelebració que presidiren el bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i el bisbe emèrit Ramon Malla, amb la assistència de diverses autoritats i representacions ciutadanes.

Mons. Ciuraneta qualificà la diada de la Mare de Déu de Montserrat com una festa en família i ben arrelada en la nostra tradició cristiana, tot referint-se a Maria com el model a imitar i seguir: “...l’hem de venerar, però també imitar. Ella en cada moment va anar descobrint la voluntat de Déu amb fidelitat” , digué el bisbe de Lleida

El cant del Virolai i la veneració de la Patrona en el seu cambril per part dels dos bisbes i concelebrants, van posar el punt i final a una extraordinària diada de la Mare de Déu de Montserrat a Lleida. Tot i això, al dia següent al vespre, la Confraria es tornà a reunir a l’entorn de la taula de l’Eucaristia en la capella de la Patrona, per pregar pels confrares difunts, com és costum cada 28 d’abril.