L'arquebisbe de Tarragona fa el pregó de Nadal a Lleida

El dissabte 17 de desembre, Lleida va viure l’acte oficial d’Obertura del Cicle de Nadal, amb el Pregó que enguany fou pronunciat per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, primat i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, davant un nombrós públic que omplia el Saló de Sessions del Palau de la Paeria.

El solemne acte fou presidit per l’alcalde de Lleida Sr. Àngel Ros, acompanyat per diversos regidors i altres autoritats, així com el president dels pessebristes lleidatans Sr. Àngel León i tota la seva junta directiva.

Convidat per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes organitzadora de l’acte i pel bisbe de Lleida; l’arquebisbe Pujol va agrair en primer lloc la “gentil invitació” digué, per a fer enguany la glossa del Nadal a Lleida, en la que era la seva primera visita a aquesta ciutat i diòcesi des de que fou nomenat per a la seu metropolitana de Tarragona.

Mons. Pujol, en el seu Pregó feu una clara defensa de la tradició pessebrista a casa nostra, enaltint la seva construcció: “...mai ha faltat el pessebre a casa meva” digué Mons. Pujol, tot esmentant les paraules que l’actual Papa Benet XVI ha dit recentment referint-se a aquesta tradició cristiana: “...fer el pessebre a casa pot ser una manera senzilla però eficaç de presentar la fe i transmetre-la als fills. El pessebre ens ajuda a contemplar el misteri de l’amor de Déu que s’ha revelat en la pobresa i en la senzillesa de la cova de Betlem”.

L’arquebisbe, amb un llenguatge planer però ben profund, anà desgranant els orígens franciscans del pessebre, fent memòria del seu inventor Sant Francesc d’Assís i dels frares franciscans que van ser els qui el van difondre a casa nostra: “...a causa d’aquesta influència franciscana hi ha una gran tradició pessebrista a Catalunya, compartida amb altres contrades del sud d’Europa. Pocs costums populars nadalencs hi ha tan nostres com el pessebre, el qual no hauria de mancar a cap llar cristiana. No hauríem de renunciar a aquest costum”.

Mons. Pujol cità tot seguit el testimoniatge del beat Pere Tarrés, metge i sacerdot, quan en el seu “Diari de Guerra” fa referència al Nadal de l’any 1938, al front de la Batalla de l’Ebre i com en besar un petit infant de dos anys que plorava, fou per ell com adorar la petita imatge de l’Infant Jesús. També durant la guerra Tarrés va redactar l’escrit que duu per títol: “El nostre primer pessebre”, on explica amb detall com confeccionaven el pessebre a casa seva: “...L’estimàvem el nostre pessebre. Era el més bonic de tots. Perquè era el nostre i ben nostre, i el teníem a casa, i ens el podíem mirar a cada moment, i no l’hauríem canviat per cap més. Què ens hi mancava allí? No hi havia el diví nadó sobre unes palles. Doncs ja hi era tot!”.

L’arquebisbe nomenà en aquest moment el beat Francesc Castelló, amb aquestes paraules: “...estant avui a Lleida no puc deixar d’anomenar un beat tan estimat per vosaltres. Em refereixo al jove beat Francesc Castelló, màrtir per la seva fe durant la guerra civil, beatificat també pel papa Joan Pau II l’any 2001. Ell està molt relacionat amb el beat Pere Tarrés, i a Montserrat, a la balconada central del monestir hi ha un relleu dedicat a ells en el qual es veu un destacat dirigent fejocista com era Pere Tarrés i un dels joves més significats Francesc Castelló. M’he assabentat que a l’àlbum de fotos de la família Castelló, que avui conserva la seva germana Teresina, podem veure una fotografia del pessebre que el beat Francesc construïa cada Nadal amb els joves fejocistes de Lleida. És un altre bon exemple de com les persones santes estimaven el pessebre”.

Mons. Pujol convidà a viure l’esperit cristià del Nadal, amb testimoniatge d’esperança, fent present l’amor de Déu entre els homes i vivint amb fidelitat l’Evangeli. Finalitzà el seu Pregó amb dues consideracions: “...la primera és que les figuretes del pessebre ens ensenyen que no poden anar a la cova amb les mans buides ...la segona la vaig aprendre d’un sacerdot gran i malalt: ¡T’hi has fixat” -em deia- “que en tots els pessebres el rei més vell és el que més corre i arriba primer per adorar Jesús?”.

Finalitzat el Pregó, el president dels pessebristes feu lliurament a Mons. Pujol d’un quadre amb diverses rajoles de ceràmica amb el naixement i infància de Jesús, creació pròpia de l’entitat.

El bisbe de Lleida Mons. Ciuraneta agraí la presència del primat i el felicità pel seu Pregó, tot desitjant que Nadal no sigui solament un dia, sino cada dia de l’any. Mentre que l’alcalde de Lleida va cloure l’acte fent referència a la necessitat que hi ha en la societat de viure els valors i actituds pregons del Nadal.

Finalitzat l’acte, Mons. Pujol fou saludat per nombroses persones, entre aquestes s’hi trobaven familiars i amics vinguts a Lleida des del seu poble natal Guissona, o el vicari general de la Seu d’Urgell i germà de l’arquebisbe. Tot plegat feia evident allò que Mons. Pujol havia afirmat a l’inici del seu Pregó: “Lleida és per a mi una ciutat molt estimada”.

Presentació d’una nova Nadala

L’acte s’inicià com és costum amb la presentació d’una nova nadala, en aquesta ocasió intitulada “Cançó d’un altre Nadal”, amb música d’Enric Sauret i lletra de Miquel Trilla.

La Coral Xiroia de l’Ateneu Popular de Ponent, sota la direcció de Blanca Julià fou l’encarregada de la presentació i d’oferir un recital de nadales populars en un singular pròleg musical al pregó de Nadal.

En anteriors ocasions altres eclesiàstics com Mn. Forner, poeta i escriptor; el cardenal Carles, el bisbe emèrit de Lleida Mons. Ramon Malla o el franciscà P. Ramon Domènech, actual jutge del tribunal eclesiàstic de Barcelona i fill d’Alcarràs, han estat també pregoners del Nadal a Lleida. L’any passat ho fou l’alcalde de la ciutat Àngel Ros.