|
Roda de Premsa
Avui 21 de setembre de 2005, a les 5 de la
tarda, el Sr. Bisbe, acompanyat del Vicari General, Mn. Joan Ramon
Ezquerra; del Director del Departament de Patrimoni Artístic, Mn. Jesús
Tarragona; del Secretari General del Bisbat, Mn. Daniel Turmo; i del
Delegat de Mitjans de Comunicació Social, Sr. Jordi Curcó, en roda de
premsa ha informat als mitjans de comunicació del Decret de la
Congregació dels Bisbes, rebut ahir dia 20, que entén del litigi sobre
unes obres d’art, entre el Bisbat de Barbastro-Monzón i Lleida. Es donà
un animat diàleg i es lliurà als informadors la següent
NOTA DE PREMSA
El Bisbat de Lleida, davant la insistència de tots els mitjans de
comunicació demanant informació sobre l’actitud del Bisbat de Lleida
respecte al Decret de la Sagrada Congregació de Bisbes, rebut ahir, dia
20 de setembre, expressa:
1. Després de la lectura
del Document, extens i complex, el Bisbat de Lleida entén que no s’han
valorat amb profunditat les nombroses proves presentades per a gairebé
totes les peces (proves de compravenda, permuta, donació, etc...) i el
fet de la prescripció: la quasi totalitat de les obres estan en
possessió de Lleida des de fa més de cent anys. La valoració dels
requisits perquè fossin vàlides aquestes figures jurídiques que
generen propietat, està fora del context del temps en què es
produïren. També està fora de context històric la interpretació de la
manera de fer del Bisbe Messeguer, fundador del Museu.
2. Per aquests i altres
motius, tant el Col·legi de Consultors com la Permanent del Consell
Presbiteral, reunits ambdós Organismes Diocesans aquest matí, han
demanat al Sr. Bisbe que presenti els recursos que corresponguin
segons les lleis de l’Església respecte al Decret en qüestió. En
realitat el Bisbe de la Diòcesi, com a màxim representant de la
mateixa, té el deure de vetllar pels béns de tot tipus que la Diòcesi
posseeix. Els Organismes esmentats han manifestat també que la
“disgregació” del Museu, que s’està pretenent, tindrà sens dubte greus
conseqüències, fàcilment previsibles.
3. Correspon a
l’autoritat que ha de conèixer les apel·lacions properes decidir sobre
l’execució i els terminis de la mateixa. En qualsevol cas, el Bisbat
de Lleida no hi pensa posar inconvenients, encara que lògicament
exigirà totes les garanties jurídiques i s’atendrà a la legislació
vigent en aquest tipus d’actuació.
4. Finalment, cal dir que
en tot aquest contenciós, des del començament fins ara, el Bisbat de
Lleida no ha demanat més que s’estudiï l’assumpte amb tota profunditat
segons les normes jurídiques, a través de les Institucions Judicials
de l’Església. D’altra banda, malgrat que són diferents en aquest
aspecte les opinions de Barbastro-Monzón i Lleida, en res afecta això
a l’amistat personal i col·laboració entre els dos Bisbats. Es tracta
senzillament de fer un discerniment a nivell jurídic, cosa a la qual
estan obligades les dues diòcesis en qüestió.
Lleida, 21 de setembre de 2005
|