Jornada de germanor a la Torre de Tamúrcia

Interrompent els seus dies de vacances, el Sr. Bisbe de Lleida dedicà part del proppassat dissabte a fer-se present a la jornada de germanor que feien a la Torre de Tamúrcia la gent de la Terreta.

La Terreta són una vintena de poblets de la banda esquerra del Noguera Ribagorçana, que, curiosament, són del municipi de Tremp, però pertanyen al Bisbat de Lleida, i a més, per circumstàncies pràctiques, estan servits religiosament pel mossèn Roberto Blanco, rector d’Aren, del Bisbat de Barbastro-Monzón.

La visita es desenvolupà en tres moments principals. El primer de tot fou una conversa tranquil·la amb el rector d’aquests pobles, a la seva casa d’Aren. Amb claredat, senzillesa, i fins i tot de forma gràfica, el rector va exposar al Sr. Bisbe quin era el seu servei a aquests nuclis de la Terreta, tan minvats de personal, i avui, de procedències tan diverses en algun dels nuclis. El Sr. Bisbe agraí al mossèn la seva dedicació tan personalitzada, a la gent d’aquests poblets.

Immediatament, i acompanyats per l’arxiprest de la zona, mossèn Daniel del Pont de Suert, i pel Vicari General, van traslladar-se al poble – amfitrió d’aquest any, la Torre de Tamúrcia. Normalment, hi viuen quatre famílies. Però aquell dia s’hi havien aplegat gairebé tots els fills del poble que viuen a altres indrets i molta gent dels pobles veïns.

Tots junts, i en el millor “hotel” (una antiga era coberta) van compartir el dinar que havien preparat els del poble amb il·lusió i competència professional. El clima era d’allò més natural, festiu i participatiu. Són realment trets característics de la gent de muntanya.

El tercer moment de la jornada fou a les cinc de la tarda. La gent es congregà a l’església del poble per tenir la celebració de l’Eucaristia. Església petita, recentment arranjat el teulat i el porxo. El Sr. Bisbe agraí l’acolliment del poble, felicità tothom per la jornada i els encoratjà a viure cada cop amb més profunditat les arrels cristianes que molts d’ells van rebre el dia del baptisme en aquella mateixa església del poble. Tot seguit, en acabar la celebració s’adreçaren tots al cementiri, que toca l’església, per fer una sentida pregària per tots els difunts.

Salutacions i una fotografia conjunta, tenint com a fons les roques de sant Gervàs, van ser el colofó d’aquella jornada que va omplir tothom de satisfacció. Mentre el Sr. Bisbe retornava a Lleida, la festa seguiria amb jocs per als nens, amb un sopar tots junts i unes hores d’esbarjo i de ball.