El P. Abat, en la seva homilia, destacà de Josep M. Farré la seva vida de fe coherent i com ell confiava en la Misericòrdia del Senyor. Al finalitzar la celebració, el vicari general Mn. Joan R. Ezquerra en nom del bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta donà el condol a la família i al poble de les Borges, tot destacant de Melani d’Urgell la seva fidelitat i amor a l’església diocesana i el seu treball en iniciatives eclesials com el Procés dels Màrtirs de la persecució religiosa al Bisbat de Lleida: “...ell era membre de la Comissió Històrica i ha treballat amb entusiasme per preservar la memòria dels mossens i laics màrtirs a les Garrigues.

Finalment prengué la paraula el seu fill Ramon per fer un record del pare amb mots certs i ben precisos. D’ell digué que havia estat un home que estimà la seva família, la seva terra garriguenca i l’Església.

Certament aquests han estat els trets que han caracteritzat la vida i la mort del Melani d’Urgell, tot i que potser la seva fidel i valenta opció eclesial ha estat la que ha tingut més rellevància pública. Mai en les seves cròniques, articles d’opinió i llibres publicats, va dissimular la seva opció de fe coherent amb la seva pròpia vida.

La seva vocació periodística i d’escriptor cristià es va iniciar amb solament 14 anys, quan feu la seva primera crònica pel desaparegut “Correo Catalán”. També va col·laborar al diari la Vanguardia , on firmava com Josep de les Borges. Des de 1947 ha estat col·laborador del diari “ La Mañana ” on durant, ni més ni menys que 58 anys, fou corresponsal de les Borges Blanques, de Castelldans i en definitiva de la seva estimada comarca de les Garrigues que ell tant defensà. Darrerament  eren molt destacats el seus articles d’Opinió, on es feia patent el seu servei a la veritat.

Des de la seva jubilació en el Registre de la Propietat de les Borges, va dedicar-se a una altra faceta, com fou l’edició de diverses publicacions, divulgant els valors humans, culturals, històrics i principalment religiosos de les Borges Blanques i de les Garrigues.

La producció bibliogràfica de Melani d’Urgell ha estat prou important, iniciant-se l’any 1995 amb el llibre Don Ramon Arquès Arrufat (Juneda 1874-Les Borges Blanques 1956), dedicat a una de les personalitats més importants en el món del Dret, de la notaria i de la cultura catalana a més a més d’un gran cristià. El 1996 publica la Història documental i gràfica del Carme de les Borges Blanques, que sintetitza quatre segles de la presència carmelitana a la capital de les Garrigues. El 1998 treu al carrer el seu llibre més estimat Padre Lujan, su vida i su obra, on biografia al carismàtic canonge de la catedral de Lleida d’origen murcià, que es féu molt popular als anys 50 pel seu programa radiofònic “A la Verdad por la Caridad”. La darrera obra de Melani d’Urgell publicada l’any 2003 ha estat també la biografia d’un altre sacerdot Mossèn Enric Inglés. El rector d’Ars de Catalunya, dedicat al que fou rector de Vinaixa i impulsor de la Nit de Maria.

Melani d’Urgell feu seva la màxima del Papa Lleó XIII: “Recordin els qui escriuen que és llei primera de la Història no dir res que sigui fals ni callar res que sigui veritat”.

En el recordatori del seu traspàs s’hi pot llegir un verset del Salm 147: “...perquè el Senyor es complau en els qui l’estimen, en els qui confien en el seu amor”. Josep Maria Farré Companys Melani d’Urgell hi confià de debò i serví a la Veritat i fidelitat a Déu i a l’Església.

Descansi en Pau.

Jordi Curcó i Pueyo

Director del Departament de Mitjans de Comunicació Social

del Bisbat de Lleida