Homilia conjunta

L’Eucaristia fou presidida, com tots els diumenges a la 1 de la tarda, per Mn. Josep A. Ginestà, que justament en aquest dia celebrava les seves Noces d’Or. L’homilia de la Missa fou en aquesta ocasió conjunta, ja que tots quatre van voler dir unes paraules: Mn. Boldú donà gràcies per les 50 pasqües viscudes com a sacerdot. Les primeres a les parròquies de la Vall de Boí i no s’oblidà tampoc del seu pas per les parròquies del Baix Segre. Especial menció feu dels 30 anys de  missioner a Colòmbia: “...vaig sentir-me interpel·lat per l’Esperit per portar l’Evangeli a altres terres i allí vaig rebre més del que vaig donar.

Mn. Rubiella recordà amb afecte el seus pares i les parròquies en les que va servir: el Carme, Aren i Sopeira, Esplus i Sant Martí, des de l’any 1965 fins avui i donà a gràcies als fidels pel seu exemple de fe: “...i per damunt de tot a Déu pel do del sacerdoci i per haver-me ajudat a conservar-lo”.

Mn. Marius parlà del seus records sacerdotals i emocionat digué:“...al final de la meva vida torno a casa, al barri on vaig néixer i a la meva parròquia...malalt, vell i cec, cansat de la vida però no de ser sacerdot. Vaig sortir de Sant Martí i torno a Sant Martí”. 

Finalment Mn. Ginestà  rememorà la seva ordenació el 19 de juny de 1955 amb altres tretze companys a la Seu d’Urgell i recordà fets importants del seu sacerdoci, com la seva incardinació a la diòcesi de Lleida l’any 1956, les 8 parròquies on ha exercit el ministeri i amb emoció feu memòria  dels seus pares, als que agraí l’haver respectat la seva decisió de ser sacerdot. Als fidels els feu un prec: “...ajudeu-nos amb la vostra comprensió, estimeu sempre el sacerdots i pregueu per nosaltres i per les vocacions”.

Abans de la benedicció, l’actual rector Mn. Antoni Porta lliurà als quatre preveres, en nom de la parròquia una bella icona de Maria, com a record de la celebració. I Maria fou honorada al final amb el cant de la Salve Regina, com ho havia estat en el moment de l’ofertori amb el cant del popular himne a la Verge del Remei del  Pla d’Urgell, que emocionà a Mn. Ginestà pels seus orígens familiars propers al Castell del Remei. Fill de Castellserà, aquest era l’himne marià més estimat i cantat pels sues pares i per ell mateix. 

Els fidels que van assistir a l’Eucaristia van oferir un fort aplaudiment als quatre mossens, reconeixent la seva tasca i testimoni sacerdotal: “.....i és que dos segles de sacerdoci entre els quatre s’ho val”, digué un dels feligresos presents.