Taula rodona amb missioners

El dissabte 28 de maig, un petit grup de persones van acollir la invitació que feia la Delegació diocesana de Missions, per escoltar i comentar l’experiència missionera dels sacerdots: Antoni Jové, Amadeu Carrera, Joan Boldú i Ponç Capell.

Mn. Jové fa 42 anys que realitza el seu servei missioner a Colombia, i actualment passa uns dies de descans i celebració dels seus 50 anys com a sacerdot. Tant Mn. Carrera com Mn. Boldú, hi van estar prop de 30 anys, també a Colombia; i ja fa uns anys que hi vàrem tornar a continuar la seva vocació sacerdotal a la diòcesi. Tots tres formen part del grup de sacerdots que durant els anys 60 varen viatjar a Colòmbia per col·laborar en la tasca evangelitzadora. Per la seva part, Mn. Ponç, el més jove dels nostres convidats, fa uns set anys que realitza la seva vocació a Venezuela.

Per iniciar la taula rodona se’ls va plantejar què els motivà a acceptar i realitzar la seva vocació més enllà de la nostra diòcesi. Tots quatre coincidiren en la idea d’acceptar la Missió que se’ls hi posava al davant com a continuació a la tasca ja iniciada a la diòcesi de Lleida, d’acceptació del nou repte, sense heroismes, coherents amb la idea de formar part d’una església universal.

Una de les claus que ens van donar per a esdevenir missioners, és la de ser testimonis, allà on hi estiguem, sigui Cali, sigui Lleida, o qualsevol altre lloc. El cristià, arrelat a l’indret on viu, ha de ser capaç de donar testimoni de la seva fe a través dels seus actes i les seves paraules, amb coherència i alegria. Finalment, aquests missioners ens van encoratjar a establir lligams amb la cinquantena de missioners i missioneres diocesans que desenvolupen la seva tasca arreu del món, i, no només amb “els de casa”, sinó amb els milers i milers que arreu del món porten l’esperança i la il·lusió de treballar el Regne. Ens esperonen a tenir inquietud per conèixer la realitat dels països on hi treballen, a preocupar-nos de les persones que hi viuen, sovint en situacions d’injustícia, amb moltes dificultats de tipus econòmic. Ens van animar a establir lligams entre la nostra parròquia, el nostre grup, la nostra comunitat i les comunitats de més enllà; com a signe vivent de l’Església universal de la que formem part.