|
Multitudinària diada de la Mare de Déu de Montserrat a la Catedral
A 2/4 de 7 de la tarda el nostre bisbe Francesc Xavier presidí la concelebració Eucarística. En la seva homilia Mons. Ciuraneta es referí a la Mare de Déu de Montserrat com la mare i intercessora dels Catalans, que ens dóna la ma per a portar-nos cap a Crist: “...i en Ell trobem el sentit ple de la vida”. Mons. Ciuraneta: "Catalunya no ha de renunciar a les seves arrels cristianes"
El bisbe de Lleida finalitzà la seva homilia pregant a Sant Maria de Montserrat: “... que ens doni força per perseverar fidels a la nostra fe cristiana i des d’ella treballem perquè el nostre poble, en coherència amb la seva història, sigui un poble acollidor, generós i també religiós” L’Eucaristia va cloure amb el Virolai interpretat per cantaires de diverses corals, amb acompanyament de viola i violí pels germans Francesc i Glòria Rodoreda, professors del Conservatori de Música de Lleida i familiars del mestre Josep Rodoreda, que fa 125 anys va posar música al Virolai de Mn. Cinto Verdaguer. |
Nombrosos
fidels van venerar la Patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat
en la seva capella de la Catedral de Lleida, seguint el costum d’anar
a visitar la Moreneta en el seu cambril cada 27 d’abril, per
ofrenar-li flors i ciris. A les 9 del matí se celebrà la primera Missa
en l’altar de la Patrona oficiada pel consiliari de la Confraria Mn.
Xavier Batiste, que en la seva homilia és referí a Montserrat com
“el nostre Sinaí”. Finalitzada l’Eucaristia es procedí a la
benedicció del boix que durant la jornada i com és costum, es lliurà,
amb una estampa de la Moreneta (enguany és repartiren 5.000) a tots els
fidels que acudiren a venerar-la, en una de les més multitudinàries
diades de la Patrona de Catalunya que ha viscut el primer temple d ela
diòcesi.
El
senyor bisbe posà especial èmfasi en que el poble català no renunciï
a les seves arrels cristianes: “...i progressin en ell la fe,
l’esperança i la caritat, desig aquest ben apropiat en la situació
actual, en què sembla que és dóna un preocupant refredament del
sentit religiós del nostre poble, amb una greu confusió sobre
vertaders drets de la persona humana i sota l’aparença de modernitat,
es volen imposar unes lleis contràries al que demana la naturalesa de
les coses, com el respecte al matrimoni i família, al dret de
l’infant de ser adoptat per un pare i una mare...Per tant no caiguem
en la trampa de creure que tot el que dicten les lleis és just i
acceptable. Ens volen imposar costums alienes a la nostra cultura i
forma de ser, que ha estat modelada per la fe cristiana al llarg de
molts segles”.