VIII pregó de Setmana Santa  

El bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, acompanyat pel prior i secretari de la Congregació dels Dolors, ha presidit el diumenge 13 de març, en la que fou l’església de l’antic convent de Santa Teresa de les religioses Carmelites descalces, el VIII Pregó de la Setmana Santa , organitzat conjuntament per la congregació dels Dolors i la confraria de la Pietat del barri de Jaume I.

Davant un nombrós públic que omplia de gom a gom el recinte, avui reconvertit en sala municipal, i davant els representants de totes les confraries i germandats que conformen la Setmana Santa de Lleida, l’escriptor i poeta lleidatà, Joan Bellmunt, dedicà el seu pregó a fer memòria de les tradicions més populars i arrelades a Lleida i diòcesi a l’entorn de la celebració dels dies Sants: els monuments del dijous Sant, amb els populars “majos”, les processons de passió i del Sant Enterrament, com les dels Dolors i de la Sang a Lleida, o les de Juneda, les Borges Blanques, Alpicat etc.; via crucis com el colpidor de Vilaller a Riupedrós i fins i tot la Processó de l’Encontre de la Granadella, el diumenge de Pasqua. L’escriptor enaltí la tradició a l’entorn de la commemoració de la passió, mort i resurrecció de Crist, com expressió de fe del poble creient.

El bisbe de la diòcesi Mons. Ciuraneta , en les seves paraules pronunciades per cloure l’acte, es referí a la Setmana Santa com un temps especialment sagrat: “...dies en els que sembla que l’amor de Déu ens és més pròxim. Perquè el missatge més clar d’aquests dies sants es l’anunci de l’amor infinit de Déu, del qual en tenim tanta necessitat. Reconèixer aquest amor i correspondre”.

Mons. Ciuraneta digué que la Setmana Santa era temps de descans per alguns, però pels cristians desitjà que no fos una setmana buida, sinó plena d’amor a Déu i al pròxim: “Pasqua ens recorda que en Crist, centre i fi de tota història humana, trobem la llum i la salvació”, digué el prelat.

Representació de la Moixiganga

L’acte va cloure amb la representació de la Moixiganga de Lleida, antiga dansa commemorativa de la passió, mort i resurrecció de Crist, a càrrec de l’Esbart Dansaire del Sícoris Club.

La Moixiganga, que feia vuit anys que no es ballava a Lleida, impressionà de nou a tots per la seva plasticitat i dignitat.

Finalitzada la Moixiganga, Mons. Ciuraneta l’enaltí, qualificant-la d’emocionant homenatge al Senyor, a la seva passió, mort i resurrecció.