|
Felicitació de Nadal Benvolguts amics i amigues:A les portes del Nadal us escric aquesta carta-circular-felicitació per fer-vos arribar el meu millor desig per aquest Nadal.
La foto que veieu la vaig fer diumenge el proppassat dia 19. Era mentre un dels companys preveres amb els que treballo a la parròquia, estava celebrant la missa de les 6:30 del matí en moré (una de les 60 llengües de les més parlades a Burkina). La gent que veieu a fora de l’església és perquè a dins era plena. A Catalunya no estem massa acostumats a veure aquesta mena d’imatges, oi? Quan veig la gentada que ve a missa, la major part a peu i en bicicletes, el nivell econòmic tant baix, i la fe que mostren, de debò que impressiona i molt. És allò que diem que els pobres tenen un sentit especial per a les coses de Déu. En aquesta església que veieu tan blanqueta donat que fa una setmana que ha estat pintada, i que està feta de toves (totxos de fang com es feien a casa nostra abans les cases quan no hi havia mitjans), és on a les 9 del matí celebro la missa els diumenges en francès. M’hi trobo a gust, tot i que si la coral que anima molt i que està formada per una vuitantena de joves, posés l’amplificació a un volum més baix doncs les meves orelles ho agrairien i molt. Però com a casa nostra, els joves d’aquí també estimen la música ben forta... Aquesta presentació serveix una mica per expressar-vos que en aquests tres mesos llargs que fa que vaig arribar en aquest barri de la ciutat de Ouagadogou, anomenat Tanghin, estic molt content i a gust. Ha estat en alguns aspectes un canvi important i n’estic satisfet. Jo diria que hi ha fonamentalment dos punts molt enriquidors, la nostra convivència diària amb tres companys capellans que són d’aquí, i el meu treball consistent a l’acollida de persones que volen parlar i dialogar de la seva vida, així com els seminaris de formació psico-espirituals que anem fent juntament amb un equip de persones. A la foto que segueix veieu el grup de persones voluntàries amb les que treballem estretament i ens trobem cada divendres per organitzar, revisar i repensar el nostre treball. Cal dir que ens entenem molt bé i en elles i altres persones que s’estan integrant, està (crec) el futur del que dia a dia anem fent entre tots i totes.
D’esquerra a dreta trobem a Martine, Richard, Jean Bosco (diríem que ell és el meu braç dret i és una de les persones que més m’ha ajudat i m’ajuda, a submergir-me i entendre la cultura i la mentalitat d’aquí), després de l’esblanqueït del mig, trobem Pascaline, i finalment Albertine. Cadascun d’ells assumeix una responsabilitat important i entre tots i totes portem el petit centre diocesà de formació integral de la persona ( CDFIP) que estem posant en marxa, poc a poc, però decididament. I tot i que també ens discutim, Déu ens beneeix amb una entesa gran i un ambient engrescador que dóna bo. Si Déu vol, aquest equip l’integraran pròximament un home i una dona més. Sens dubte, elles i altres persones que tinc la sort d’anar coneixent i amb les que compartim estones molt maques, són el meu tresor més preuat aquí. Sigui com sigui, no hi ha res com les persones. Oi? Bé, i per aquest cop no vull estendre’m més. Solament desitjar-vos un Bon Nadal i un any 2005 viscut com una oportunitat per millorar com a persones humanes i enriquir en humanitat la societat en la que vivim. Que el Senyor us beneeixi a vosaltres, les vostres famílies i persones estimades. Una afectuosa salutació. |
