Josefina Barreu Pomar, una dona d'església 

L’1 de setembre, dia que moltes famílies retornen a la normalitat del viure diari acabades les vacances, ella, Josefina Barreu va emprendre el camí sense retorn a la casa del Pare. D’ara endavant té l’estada al cel que s’ha ben merescut aquí a la terra servint sempre als pobres, als marginats, als desvalguts. Dona d’Església, l’ha estimada i servit amb fidelitat fent de l’Acció Catòlica la seva bandera d’apostolat. I de Mans Unides la seva creuada de caritat per la justícia. Els de l’Hospitalitat de Lourdes també han estat beneficiaris de la seva generosa disponibilitat. A més són munió els testimonis anònims de la seva caritat. 

Al cel on no hi ha fam, ni malalts ni necessitat d’apostolat, Josefina podrà descansar i, sobretot, pregar per alleugerir el patiment dels qui a la terra sofreixen i intercedir per nosaltres perquè siguem fidels a l’Església i al món practicant l’Evangeli. 

Josefina era única, sense sermons ni retòriques sabia parlar de Déu amb el millor dels llenguatges, el testimoni de la pròpia vida. Solament dir Josefina i ella acudia per fer el servei que fos. Com ara ha respost amb tota promptitud a la crida que sense previ avís, li ha fet Déu a qui ella estimava i serví en els necessitats. 

La Diòcesi de Lleida que ha perdut, en la mort de Josefina, una cristiana de primera fila li diu Gràcies i demana que des del cel intercedeixi per tots. 

Descansi en pau.

Les exèquies se celebraren al poble de Sena (Osca) el proppassat dia 2.

Homilia del Sr. Bisbe en la Missa funeral 

Catedral de Lleida, 10 de setembre de 2004

Sabem ben bé que els designis de Déu són impenetrables a la nostra intel·ligència. I que els seus camins no són els nostres camins i els seus plans no són els nostres. La mort, particularment la mort d’una persona que es va guanyar l’estimació de tothom i que, per la seva dedicació generosa i incansable als altres, semblava insubstituïble, ens planteja moltes preguntes: ¿Per què la Josefina que, des d’una vida, motivada per una constant i intensa oració, vivia molt activament la condició de militant cristiana, aquella condició de cristiana, present en el món, que tan inculca la mística de l’Acció Catòlica? ¿Per què la Josefina, que trobava temps per a col·laborar en moltíssimes organitzacions altruistes, sobretot Càritas i Mans Unides, aquesta organització que ella estimava tant per haver nascut en el si de l’Acció Catòlica Femenina, de la qual havia format part sempre i que havia inspirat la seva profunda espiritualitat i militància? ¿Per què la Josefina quan tanta necessitat tenim de cristians i cristianes, que manifestin públicament, amb obres i paraules, la seva fe en Jesucrist? ¿Per què ella, quan hi ha tants cristians que no han descobert els compromisos baptismal i de la Confirmació i tenen una fe endormiscada; una fe més d’aparença i de façana però ineficaç en ordre a una profunda  renovació eclesial, aquesta renovació, que sempre ha de començar amb la pròpia conversió, i per assolir la transformació social, segons els plans de Déu? ¿Perquè ara i perquè ella, quan l’Església i el món reclamen, més que doctrines, testimonis de vida creïbles, membres d’Església que estimin i valorin la missió insubstituïble del ministeri apostòlic?

Davant d’aquest esdeveniment sotmetem confiadament les nostres preguntes al misteri de Déu, en qui creiem i esperem. Ell és el Pare del cel, el nostre origen i la nostra meta, el nostre creador i salvador, el nostre company de camí i el nostre repòs etern. Només Déu, insondable en els seus judicis i infinit en la seva misericòrdia, pot donar resposta als nostres interrogants. Ell respondrà complidament al seu temps a aquestes inquietuds nostres. 

La Josefina era una persona molt sensible davant de qualsevol necessitat, que solucionava amb una finor d’esperit que deixava entreveure, un cultiu exquisit de la seva vida espiritual i una intuïció especial per descobrir les situacions de necessitat.

La lectura que hem escoltat és una bonica benedicció: “Beneït sigui el Déu i Pare de Nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible, reservada dalt al cel per a vosaltres” (1 Pe 1, 3- 4).

En nàixer, vam rebre una mesura de temps, en què podem raonablement projectar la nostra esperança; però per la victòria de Crist sobre la mort, la nostra esperança s’ha dilatat fins l’infinit. En Crist Ressuscitat, amb qui estem en comunió per la fe, l’esperança i l’amor, la nostra meta és la vida eterna, el cel, la felicitat plena, sense por a perdre-la. La nostra herència és immarcescible; la seva flor no perd fragància ni la seva frescor es marceix.

Estimats germans i germanes, la fe és una llum potent que pot il·luminar la tenebra més densa. Per això podem dir que la fe ens atorga la victòria. Agraïm a Déu el que la Josefina ens hagi donat un testimoniatge tan genuïnament cristià amb tanta fidelitat, senzillesa i constància. Ella ha cobert ja la seva cursa, ha mantingut la fe i ha arribat a la meta. Confiem que ha rebut ja la salvació plena del Déu de les bondats. 

Malgrat el dolor humanament comprensible, ens omple de goig el poder participar en aquesta Eucaristia, que és el sagrament de la Pasqua de Jesucrist, recordant a la nostra germana Josefina que ens fou donada per Déu com un do para anunciar, amb la seva vida, la joia del seguiment de Jesucrist i per a recordar-nos, amb la seva mort, que un dia haurem de donar conte al Senyor dels talents que hem rebut per ajudar els germans.

Demanem a Déu per la Josefina el premi de les seves obres, el descans de la seva plena donació i aquella alegria plena que no coneix la fi.. Confiem que ha escoltat la invitació del mateix Déu: “Entra en l’alegria del teu Senyor”.

+ Mons. Francesc Xavier Ciuraneta Aymí

Bisbe de Lleida