XXVè Romiatge de les Garrigues a Montserrat

Arxiprestat "Baix Urgell - les Garrigues"

El passat 19 de juny va tenir lloc, un any més, el romiatge a Montserrat que des de 1979 organitza l’Arxiprestat "Baix Urgell-les Garrigues. Però aquesta vegada no era com els altres anys, perquè a més a més dels pelegrins habituals, hi havia amb nosaltres un romeu molt especial, el nostre bisbe Mns. Francesc Xavier Ciuraneta que ens va voler acompanyar en aquest romiatge commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari.

Com sempre, la convocatòria va aplegar una bona colla de romeus que en cinc autocars vàrem sortir dels diferents pobles que formen aquest arxiprestat en direcció a la Muntanya Santa.  Després d’un curt viatge, divisem les penyes de Montserrat i a cada autocar s’entonen les notes del “Virolai” que de tot cor dediquem a la Rosa d’abril, a la Morena de la Serra, a l’Estel de Montserrat.

El XXVè Romiatge de Les Garrigues arriba doncs a Montserrat i una filera de pelegrins, tots amb el seu mocador blau al coll, desfilem camí de la basílica i a les seves portes entonem plegats el “Cant dels Romeus” abans d’entrar al temple per assistir a la Missa Conventual presidida pel nostre bisbe.

Mentre l’església es va omplint de pelegrins vinguts de tot arreu i hem deixat fora els sorolls del món, en el silenci d’aquest lloc sagrat és el moment per presentar-li a la Verge les nostres pregàries, és el moment per cercar en el nostre interior la necessitat de pau que tots tenim, perquè, com diu el lema pastoral: “Feliços els que treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus”    

Al començament de la celebració es va llegir el treball que els nens dels diferents pobles havien fet sobre aquest romiatge i en el que explicaven que fa vint-i-cinc anys “la sequera assolava els nostres camps i moguts per la fe vam anar cap a la Muntanya que canta i lloa a nostre Senyor i a l’ombra de Jesús ressuscitat i als peus de la Mare de Déu vam demanar aigua. I l’aigua va arribar a la terra”.

En la seva homilia Mons. Ciuraneta va recordar també aquest primer romiatge dels pobles de Les Garrigues. I és l’agraïment dels seus fills el que els ha fet tornar ,un any darrera l’altre, per portar-li, com ho vàrem fer aquest, els fruits de les nostres terres: l’oli i les ametlles, també un ciri i un ram de flors, a més a més d’un plançó d’olivera, la jove promesa dels nous fruits que l’hi continuarem oferint.

En acabar la celebració, com ja és costum, ens vam trobar amb un monjo de la comunitat benedictina que, juntament amb el Sr. Bisbe, ens varen dirigir unes paraules i finalment es va fer entrega d’un senzill record pel Pare Prior com a record d’aquest XXVè pelegrinatge de Les Garrigues i els nens van entregar al Sr. Bisbe el seu treball llegit a la Missa conventual.

Encara hi va haver temps de tornar a la basílica per sentir el cant de la Salve i del Virolai entonada per les veus angelicals de l’Escolania de Montserrat.  

Després de dinar, el darrer acte del nostre pelegrinatge fou, com sempre, reunir-nos a la nau central de la Basílica i allí als peus de la Verge, després d'un record als romeus que van iniciar aquest pelegrinatge i ja no estan amb nosaltres, fer el rés del Rosari que aquest any s'havia preparat especialment amb les Ave Maries cantades per les diferents parròquies presents.

El dia, gris per fora però joiós per dintre, el vàrem acabar cantant “L’hora dels adéus”, donant-nos les mans i fent rotllana en un darrer gest d’agermanament.