Pelegrinatge a Santiago i Fàtima 

Els bisbats de Lleida i Urgell, han peregrinat a Santiago de Compostel·la i a Fàtima. A la Missa del Pelegrí, el dijous dia 10 de juny, Eduardo Solana Marco, en nom dels pelegrins de Lleida i Urgell, llegí la Pregària al Senyor Santiago, Mn. Daniel Gómez, director del pelegrinatge proclamà l’Evangeli, en català, el Sr. Arquebisbe de Santiago que presidia la concelebració eucarística, adreçà, als nostres pelegrins unes paraules en català.

Pregària al Senyor Santiago 

Senyor Santiago, som peregrins que venim de les comarques catalanes de la “Terra Ferma”, dels Bisbats de Lleida i Urgell, i venim a tu, carregats d’esperances em aquest Any Sant Compostel·là.

 Amb nosaltres portem els nostres anhels, les nostres preocupacions, i fonamentalment, els nostres desigs de conversió. Conversió personal i per a tota l’Església. Per això, amb humilitat i per intercessió de la Verge Maria sota l’advocació de Montserrat, Patrona de Catalunya, implorem la gràcia de jubileu  per a nosaltres, per als nostres familiars i coneguts, que no han pogut venir.

 En l’inici del nou mil·leni, et presentem algunes de les nostres preocupacions i peticions: 

• Ens preocupa la nostra joventut i el seu futur espiritual i humà.

• Ens preocupen les famílies cristianes, que s’estan deixant arrossegar pels criteris materialistes del món.

• Ens preocupa la poca o nul·la diferència que existeix entre la vida de molts que es confessen catòlics, i la d’aquells que no ho són.

• Ens preocupa la manca de vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida consagrada.

• Ens preocupa el poc valor que es dóna a les persones grans, i, en general, a la vida en totes les seves etapes i manifestacions, com a do de Déu.

• Ens preocupa Catalunya, que mantingui les seves arrels cristianes; aquelles que li han donat el sentit de la dignitat de la persona humana, de la igualtat de l’home i de la dona, i una encomiable convivència en pau. 

• Ens preocupa la nostra vella Europa i la seva reconstrucció; els seus pobles que estan en conflicte o que pateixen per manca de llibertat. Amb  ells recordem la resta de pobles necessitats, repartit per tota la terra.

• Ens preocupa la nostra agricultura perquè, davant la manca de perspectives de futur de la pagesia, molts dels nostres conciutadans, especialment els joves, abandonen el camp. 

• Estimem la nostra Església, edificada sobre el fonament dels Apòstols; tan mateix el nostre amor filial ens porta a preocupar-nos per ella, perquè els que estem cridats a ser llum i sal transformadora del món, després de dos mil·lenis de cristianisme, encara no expressem amb claredat suficient el nou manament de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. Així el món creurà que Tu m’has enviat”.

Per tot això, benvolgut Senyor Santiago, et demanen que intercedeixis  davant el Pare de Nostre Senyor Jesucrist i Pare nostre, perquè ens protegeixi, i perquè ens concedeixi, potser no tant allò que demanem amb insistència, sinó més aviat, allò que necessitem i ens convé perquè la nostra vida, guiada per l’Esperit, doni glòria a Déu i serveixi els germans. Que així sigui.