Primeres Tesis de llicenciatura a l'IREL

Carles M. Sió i Roca

El 23 de març a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida —IREL— es van defensar les dues primeres tesis de llicenciatura d’estudiants que han cursat la carrera en aquest Institut Superior. Això significa  la culminació personal i institucional de tot un procés que va començar anys enrera, així com l’inici de tota una producció intel·lectual que certament donarà fruits abundosos.

La primera de les tesis porta per títol “El octavo día de la creación”, i fou defensada davant el tribunal, pel Sr. Cándido Sánchez. La segona, amb el tema “El sentit de la vida eterna en Francesc Castelló”, ha estat elaborada per la Sra. Francesca Agustí. Deixem, però, parlar els protagonistes:

—Francesca, què és el que destacaries de tot el procés viscut a l’IREL i que ara, de moment, culmina en aquesta tesi?

—Fa sis anys, quan vaig tenir l’oportunitat de començar la carrera de Ciències Religioses, només la il·lusió em podia aplanar el camí. La il·lusió i moltes coses més que m’han ajudat, dia a dia i any rera any, a poder seguir els cursos, a trobar el què necessitava per poder compaginar les meves tasques d’esposa, mare, mestressa de casa, professora i estudiant, i sense oblidar l’apostolat on feia més falta.

—Cándido, el títol de “El octavo día de la Creación” a quina idea bàsica respon?

—Respon, com una hipòtesi d’investigació teològica d’una “fe que cerca entendre”, al problema de la resurrecció individual, que passa en el mateix moment de la mort. Per demostrar això es parteix de principis epistemològics que la física, la metafísica, la filosofia, la antropologia i la Bíblia ens ofereixen actualment. 

—Francesca, ha estat apassionant la investigació sobre el sentit de la vida tal com ens l’ofereix el beat Francesc Castelló?

—Ho ha estat, efectivament. Ell és un exemple clar, diàfan,  per a la joventut agnòstica del nostre temps. La seva vida curta, però intensa, i el testimoniatge de la seva mort, ens mostra com tot i ésser jove és possible el seguiment fidel a Jesucrist, en el seu estil de vida, en la cultura —era enginyer químic—, ensenyant els més desfavorits, ajudant els seus companys de treball... Aquest tarannà  el duia a la recerca del transcendent.

—Cándido: una darrera observació a tall de síntesi.

—Podrien servir les paraules del gran teòleg K. Barth: “...en l’instant etern, en l’ara de Déu, el passat i el futur cessen: aquell d’anar-se’n; aquest d’arribar”.

—Francesca...

—L’amor que ens proposa Jesús és un amor que ens dóna plena confiança tal com la tenia en Francesc en el últims moments: “Tinc la seguretat que aquesta nit estaré amb els meus pares al cel; allí us esperaré a vosaltres”.

Enhorabona, Francesca i Cándido. I aprofitem per dir  que la marxa continua: el dia 30 de març, Mª Antonieta Valls presenta la tesi que porta el suggestiu títol “Una bella història d’amor” en la qual es parla de com educar els infants en la fe i  els seus valors.