Animació missionera a l'arxiprestat "Perifèria"

El passat diumenge, 26 d’octubre, Andrés Bignotti i Indira Raona donaven per finalitzats els dies d’animació missionera i retornaven amb les seves respectives comunitats. La Delegació diocesana de Missions, aposta des de fa uns anys per afavorir aquest tipus de campanyes que busquen el contacte directe entre els missioners i les comunitats de la diòcesi. Coincidint amb la data del DOMUND, un cop a l’any comptem amb dos o tres missioners pertanyents al Servei Conjunt d’Animació Missionera (SCAM) que recorren diferents arxiprestats de la diòcesi.

Aquest any  ha estat el torn per al de la  Perifèria. Grups vinculats a parròquies, alumnes i professors d’instituts i col·legis, o qualsevol persona disposada a sentir  el que han de dir i compartir missioners del segle XXI, són els receptors d’aquest tipus de campanya.

En concret els missioners han pogut visitar cinc parròquies, 4 instituts d’ensenyament públic, 5 escoles religioses, un col·legi públic i un grup d’estudiants de Magisteri. Han participat en diversos mitjans de comunicació de la ciutat,  a més a més d’altres activitats: compartir amb les persones que formen l’equip de la Delegació de Missions, amb les estudiants de la residència Pare Coll, el  recés mensual dels sacerdots, la visita a les Germanetes dels Pobres, i la Vetlla missionera del passat dia 25.

Els missioners del SCAM tenen experiència com a missioners "ad gentes", (en aquest cas a Venezuela), i també com animadors de la missió en territoris ja evangelitzats, però que necessiten d’una nova evangelització, (en aquest cas Lleida). Des de la Delegació veiem necessari promoure aquest contacte entre els missioners i la comunitat cristiana lleidatana. Les paraules que ens adrecen, el seu compartir, la seva vida, són per a nosaltres  aliment que renova el nostre esperit.

Bé és cert que a molts llocs del planeta fan falta persones que anuncien la Bona Nova de Jesucrist i col·laborin en el desenvolupament integral de les persones més necessitades. Però al mateix temps no hem d’oblidar que a llocs on ja hem conegut Jesucrist no ens podem adormir pensant que tot està fet. Vivim envoltats d’increença i apatia vers tot allò que engloba el fenomen religiós, a vegades no cal anar gaire lluny de l’església per adonar-se d’aquest fet. Sovint sentim queixes sobre la fredor que envaeix les nostres celebracions, la malaltia de la “reunionitis”, trobem a faltar els joves, comunitats més vives, etc. Davant d’aquest panorama, es fa necessari el testimoni de cristians esperançats, alegres, que animin de veritat la comunitat. I al mateix temps són necessaris cristians receptius que es deixin animar, que vulguin millorar la comunitat convertint-la en testimoni autèntic  d’haver conegut el Crist. Aquí també necessitem missioners, som capaços d’afrontar el repte?