La germana Carme Sanmartín, religiosa de la Sagrada Família d’Urgell, va néixer a Lleida l’any 1949 a una casa que ja no existeix del carrer del Clot de les Monges ara viu a Guinea Equatorial i en aquesta entrevista ens explica la seva tasca com a missionera.

Per què es va fer missionera?

Em vaig fer religiosa perquè m'agradava ser missionera. Quan era petita era de la JEC i havíem de fer una festa que consistia en una obra de teatre i jo representava el paper de la nena missionera que parlava amb una nena espanyola. I em va agradar tant aquell diàleg que vaig pensar que jo seria missionera. Em vaig fer religiosa de la Sagrada Família perquè tenien missions a Sud-amèrica i tenia el desig de ser algun dia missionera.

Com va arribar a Guinea Equatorial?

Vam arribar a Guinea Equatorial l'any 1986. Nosaltres no teníem cap missió a l'Àfrica. El Govern de Guinea va començar a demanar a les congregacions que ens cuidéssim de l'ensenyament i de la salut. Hi vaig anar per primera vegada a l'any 90 però només a l’estiu perquè encara estava destinada a La Pobla de Segur. Em va agradar tant que hi vaig anar durant sis estius seguits, del 90 al 96. I al curs 1992-1993 em vaig quedar tot l'any perquè vaig substituir a una religiosa que estava  allà i tenia problemes de ronyó. Després, també hi vaig ser del 2000 al 2013. Més tard vaig estar a Mèxic dos anys i mig i m’hi vaig trobar bé, però quan em van proposar tornar a Guinea vaig dir que sí amb els ulls tancats. Des del setembre de l’any passat estic a Niefang (ciutat d’uns 5.000 habitants a la província de Centre-Sud de Guinea Equatorial).

Quina tasca fa a Guinea?

Nosaltres a Guinea tenim escola però jo estic jubilada. Em dedico a fer el dinar cada dia per la comunitat, ajudar a la gent necessitada, a fer repassos escolars a nens que ho necessiten i també faig la catequesi a la parròquia. M'hi trobo molt bé, els nens són molt acollidors.

Quina és la vivència de la fe a Guinea Equatorial?

A Guinea Equatorial, el 90% de la població són catòlics, a les eucaristies hi ha molta participació, però viuen el catolicisme juntament amb les seves tradicions.

Quina és la situació econòmica?

No hi ha misèria. La gent viu en una economia de subsistència, no veus els nens famolencs com en d’altres països d'Àfrica. Els nens estan ben cuidats, sobretot per la mare, que és qui s'encarrega de la seva educació.

I la situació general del país?

Obiang és el president des de l'any 1979. El país ha evolucionat molt en l'àmbit d'infraestructures des de l'explotació del petroli. Quan jo vaig arribar l'any 1990 estàvem en una ciutat a 300 quilòmetres de Bata i trigàvem vuit o nou hores. En canvi, l'any 2013 es van asfaltar les carreteres, una cosa que ens semblava que era un somni. No ens ho hauríem imaginat mai. També s'han asfaltat carreteres que estaven més aïllades. També ha millorat el subministrament elèctric, quan vam arribar no hi havia llum, nosaltres en teníem gràcies a les plaques solars. Ara la llum la tens tot el dia. S'ha fet una central hidroelèctrica que dóna llum a tot el país. Ara s'està treballant molt en l'aigua potable que encara no arriba a les cases.

Com és el clima social?

La gent viu de l'agricultura però hi ha poca indústria. Hi ha moltes pinyes, papaies, bananes i plàtans, però no s'exporten massa. S'hauria pogut aprofitar per fer alguna indústria de sucs o melmelades. Molts productes vénen de Gabón i Camerún. La indústria del petroli alimenta a uns quants però no a tots. La gent viu d'una economia de subsistència.

Quin són els reptes de futur?

Ara hi ha universitat i s'ha potenciat l'ensenyament. Però els joves no tenen massa futur i hi ha molta immigració cap a l'exterior perquè veuen que no hi ha massa sortida. Una persona que fa una carrera sap que allí no la podrà exercir. S'hauria de donar suport a la gent jove per crear llocs de treball.

Podeu visualitzar l'entrevista en el següent link.