‘Voluntaris de Càritas, portadors d’esperança’ és el títol de la conferència que el cardenal Òscar Andrés Rodríguez Madariaga, president de Càritas Internacional, va impartir el passat mes d’octubre a la trobada de voluntaris de Càritas Catalunya, que es va celebrar a la Sagrada Família i que l’entitat d’acció caritativa de l’Església catòlica acaba d’editar en un document, l’extracte de la qual us el podeu descarregar en el document adjunt.

El cardenal Madariaga inicià la seva conferència contextualitzant el moment en què vivíem: una gran crisi la qual, com tot sotrac econòmic i polític d’aquestes característiques, trenca amb una sèrie de principis. La corrupció, passa a ser la negació de tot valor –del bé i del mal–, mentre que la tolerància deriva cap a la indiferència. És llavors on el cardenal diu que cal preguntar-se: Què és l’ésser humà? Quin és el sentit de viure? “D’aquestes respostes sortirà la possibilitat de construir per consens una economia al servei de l’ésser humà i una política que ajudi a trobar-se i acomplir les tasques d’una civilització que ha de ser cada vegada més humana”.

Pel president de Càritas Internacional, aquesta entitat “és l’opció més preuada de l’Església” i diu que “ens hem de llançar a la tasca de realitzar sense pausa i permanentment la caritat”.

Una vegada ubicats en el context i en el paper de Càritas, monsenyor Madariaga es dirigeix als voluntaris per recordar-los que “la caritat fraterna és l’única que distingeix els fills de Déu dels fills del diable. Tothom pot fer el senyal del la creu, batejar-se, entrar a l’església... però els fills de Déu només es distingeixen dels fills del diable per la caritat”.

Monsenyor Madariaga ens explica que Maria de Natzaret va ser la primera voluntària de la història, perquè el seu gest amb la parenta, ja gran, que va quedar embarassada, “entre els seguidors de Jesús simbolitza el fet de sortir prompte, de prendre iniciatives, de córrer riscos, per anar a trobar el necessitat és el que qualifica i autentifica la seva fe”.

A partir del model de Maria, el president de Càritas Internacional fa un esbós del model de voluntariat. “És una persona que creu que és necessari fer el bé i fer-lo bé; és algú que pren la decisió de servir un ‘nosaltres’ fratern, humà, sense distincions ni accepció de persones... i procura servir-lo amb gratuïtat, generositat i qualitat”, diu monsenyor Madariaga, que continua apuntant que “el voluntari i la voluntària de Càritas ofereixen les seves millors energies al desenvolupament i la integració de la societat, ajuden amb la seva presència mitigadora i prompta de les persones més vulnerables de la comunitat, afronta el drama de la pobresa i de l’exclusió i ajuda a posar-hi remei amb eficàcia, sobretot promovent la justícia social, amb una varietat d’obres inspirades per l’amor. El voluntariat de Càritas és portador d’una esperança digna, ferma i dinàmica, capaç de canviar la vida de moltes persones”.

El cardenal Madariaga diferencia però el treball de Càritas del que fan o poden fer altres entitats, les quals poden tenir els mateixos objectius. “La manera com ho fa Càritas, parla d’allò que realment som... Càritas no només fa aquesta tasca, sinó que ajuda els altres a aprendre. Per això dic que aquesta feina és una càtedra permanent de teologia pastoral”.

I és aquí on el responsable internacional de Càritas argumenta que “en el llenguatge propi de l’Església no estaria malament que anéssim prenen consciència que la denominació ministeri de la caritat és molt probable que s’adapti millor per expressar el sentit de la identitat cristiana i la pertinença eclesial, perquè es tracta d’un autèntic servei eclesial amb el mateix rang que el ministeri que presta un catequista o un missioner des de la seva condició laïcal”.

“En una societat secularitzada i pluralista, l’únic llenguatge que té plena acceptació és el de les obres d’amor practicades amb la intencionalitat alliberadora de la pobresa i de l’exclusió social”, diu monsenyor Madariaga. I és que, “la gratuïtat d’aquesta actitud i d’aquestes accions (samaritanes) –segueix el cardenal–, que contrasten profundament amb l’egoisme present en l’ésser humà fa sorgir diverses preguntes precises que orienten cap a Déu i l’Evangeli”.

El president internacional de Càritas diu que l’entitat “és allà on s’ha de fomentar el respecte dels drets humans..., on es promou el desenvolupament integral humà..., on és necessari actuar contra les causes de la pobresa i el subdesenvolupament econòmic..., on urgeix sensibilitzar la societat en valors de solidaritat, justícia, pau, igualtat i respecte del medi ambient...”.

Tot això és el que duia al cardenal Madariaga a concloure que “darrere de cada voluntari de Càritas hi ha un heroi de la caritat, que, seguint l’exemple de la primera voluntària, Maria de Natzaret, transita pel camí de la vida amb l’impacient desig d’arribar a temps per socórrer qui espera la seva ajuda”.