El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

"Cal un veritable diàleg interreligiós"

Cinc persones de tradicions cristiana, budista, musulmana i humanista van participar dimecres, 24 de maig de 2017 en una taula rodona emmarcada en el 25è aniversari de la creació de l’IREL.

Així, Francesca Agustí, Maria Lluïsa Aznar, Jaume Barrull, Dídac P. Lagarriga i Jordi Llisterri van debatre, amb la moderació de Ramon Badia, sobre els sentits de la vida i, de manera específica van respondre a la pregunta: “Des de la diversitat, ¿què podem fer plegats?”. El públic, que gairebé va omplir l’aula magna, també va intervenir amb molt interès en el debat posterior. L’acte va començar a les 19,30 i es va allargar fins a les 21,00 hores.

El col·loqui va mostrar amb claredat la unànime actitud en el sentit que cal un veritable diàleg interreligiós que permeti a les diferents confessions religions o escoles filosòfiques de conèixer-se, compartir punts de vista, verificar discrepàncies, llegir conjuntament els textos considerats sagrats i també dur a terme plegats activitats diverses en el camp social. En aquest sentit, va aparèixer com a unànime la consideració que la pràctica religiosa no ha de quedar tancada dins de l’esfera privada, sinó que ha de tenir un espai en l’àmbit públic: cal poder expressar-se, sense imposar res.

La vetllada va fer evident la importància de la laïcitat com un espai d’encontre, amb la declaració dels drets humans com a punt bàsic, per tal de dialogar sobre les aportacions de cada tradició religiosa, el respecte a la naturalesa i el medi ambient, el respecte a les minories o el paper de la dona a la nostra societat, entre altres extrems.

El diàleg interreligiós, per tal que sigui fructífer, ha d’anar aparellat amb una complicitat, una intimitat entre les diverses posicions. No cal estar absolutament d’acord amb les creences de l’altre, però sí que cal una confiança plena. A la vegada és necessari reconèixer el valor inclusiu de la veritat, en contraposició de considerar la veritat pròpia com a exclusiva de la pròpia tradició.

L’atmosfera d’un diàleg franc entre els ponents i el públic va permetre parlar de conceptes com el mindfulness, procedent del budisme, o la baraka, una expressió pròpia de l’islam, així com interpretar la imatge del "dit que assenyala la lluna” o “diferents dits que assenyalen la mateixa lluna”. En el camp religiós o espiritual, de vegades el veritable diàleg pot manifestar-se millor en l’exercici en comú de la vida diària o de la feina, que no pas en llargs episodis de la història religiosa. Normalitzar el diàleg després de trencar el gel, i aleshores viure plegats des de la normalitat.