El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Litúrgia Viva: L'escolta atenta del Senyor

Mn. Gerard Soler, delegat diocesà de Litúrgia i Espiritualitat, dedica la seva col·laboració setmanal a parlar-nos de nou de l'escolta atenta del Senyor.

L’ESCOLTA ATENTA DEL SENYOR

Els Diumenges de durant l’any haurien de ser motiu per aprofundir en la Litúrgia de l’Església i com deia Sant Joan Pau II: “Acabada ja la reforma litúrgica, ha arribat el moment de donar primacia a l’aprofundiment cada vegada més intensa a la Litúrgia” ( Joan Pau II, Vicessimus quintus, 14).

La comunitat eclesial ha de saber realment el que fa quan celebra els Sants Misteris. Sap en primer lloc que es reuneix en obediència a la Paraula del Senyor i cada Eucaristia és una manifestació del Senyor de la glòria i humilment acull la seva presència.

Presidida per aquell que pel ministeri de l’ordre s’ha identificat amb Crist fins al punt que pot desitjar la pau del Senyor Ressuscitat i, després, com a la Sinagoga de Natzaret, tots els ulls estan posats en el Senyor que proclama la Paraula.

I obrim el Llibre de la Vida i escoltem les Paraules del Senyor. Les escoltem com una Paraula dita per a nosaltres, com relats oberts que ens inclouen. El cristià coneix, estima i viu tant la Paraula del Senyor que ell mateix ha de formar part del paisatge i del paratge de l’evangeli. No és sense sentit que ens posem drets per escoltar l’Evangeli i cantem l’al·leluia per significar que el que anem a escoltar és la Paraula del Senyor vivent.

Sant Gregori escrivia que la Paraula de Déu és glorificada quan aquesta és predicada, pregada, i sobretot quan la Paraula de Déu és viscuda i germina al cor.

El do inestimable de la Paraula divina, les riqueses inesgotables que amaga, la necessitat que en té l’home com a llum del seu camí i aliment de la vida espiritual, la dificultat que la seva intel·ligència limitada és davant de la saviesa infinita que parla en aquestes pàgines, fan necessari l’esforç sincer, l’afany generós en l’estudi i en la meditació de les mateixes. És llavors que l’experiència del predicador és gratificant, si la seva predicació no busca el protagonisme, si realment adquireix el to del bon pastor que ensenya pacientment els Misteris del Regne, conscient de la limitació de la seva paraula i del do de Déu que és el únic que pot fer germinar la Paraula, que és el mateix Crist en nosaltres.

Una comunitat simplement orant i joiosa d’obrir el Llibre de l’Escriptura. L'Esperit bufa sempre quan es llegeixen les Escriptures i és Ell que permet que les paraules de la predicació siguin vives i fa que els significats de l’Escriptura adquireixin un relleu infinit, sempre nou, com un relleu infinit de muntanyes, cap a un horitzó obert sempre. Això implica fins a quin puntels lectors han d’exercir el ministeri, amb unció i preparació! Fins a quin punt la predicació ha de ser preparada i ha de néixer de l’oració ardent i de la contemplació de la Paraula! Això ens diu fins a quin punt la Litúrgia de la Paraula ha de ser realitzada amb el màxim respecte! Durant la litúrgia de la Paraula res ha de distreure. Només hi ha el cant joiós del Salm i l’atenció pura. Durant la celebració de la Paraula hem de romandre als peus de Jesús, com Maria escoltant-lo, i sabent que les paraules que escoltem són la nostra vida i per a la Vida.

Mn. Rafael Serra

(Calendari-Directori de l’Any litúrgic 2016)