Un any més, unes cent cinquanta persones voluntàries de Càritas de la diòcesi de Lleida es van trobar i compartir dues hores de vivència del seu voluntariat en un acte que va tenir lloc dimecres, 25 de novembre, a l'Acadèmia Mariana.

Etimològicament Càritas prové del grec Àgape que significa l’amor amb què Déu ens estima. I aquest amor és molt més que fer caritat. Donar almoina és un aspecte important, però l’amor va més enllà; és l’atenció, l’escolta, el respecte, la justícia que reconeix la dignitat de tota persona humana, com recorda el delegat de Càritas diocesana de Lleida, Carles Sanmartín.

Set persones: Pilar Guardiola, Alfonso Media, Pepita Jové, Inés Solé, Carme Solé, Júlia Aragon i Lluis Pastells, van seure a la mesa com a ponents i van estar presentats pel secretari general, Josep Antón de la Fuente. Uns, voluntaris veterans i altres des de fa menys temps comparteixen les motivacions que els ha dut a fer el voluntariat. Com hi han arribat? Què estan fent? On fan l’activitat? Què els aporta en l'àmbit personal i en el de la fe? Com volen fer Caritat i volen ser caritatius?

Molts dels aspectes que van anar exposant els testimonis invitats enguany, ressonaven en l’interior de cada persona, que en un moment o altre es podia identificar com a  propi. La seva veu era la veu de tants i tants voluntaris, que dediquem el seu temps, habilitats i treball al servei dels altres, especialment dels més necessitats, com és l’objectiu de Càritas.

El director de Càritas diocesana de Lleida, Ramon Baró, va donar la benvinguda i va expressar l’agraïment a tants voluntaris (uns sis-cents), que col·laboren i formen la família de Càritas, sense els quals no es podrien fer tants programes, ni atendre tantes persones.

Va ser una delícia escoltar la Pilar Echauz, responsable del Programa de Gent Gran i persona que sovint explica als joves què vol dir ser voluntari.

Dos vídeos, un de la Gent Gran d’aquest any i un recull de fotografies d’activitats des de diferents programes van ocupar un petit espai i temps, on molt voluntaris assistents s’hi podien trobar. Va animar veure imatges de joves i altres voluntaris, no presents a l’acte per diferents motius: estudis, treball... però que formen part activa del voluntariat. S’ha pogut constatar estadísticament que la mitjana d’edat dels voluntaris ha baixat i que s’incorporen joves en activitats concretes.

Per cloure la Trobada, el nostre bisbe Salvador, present des del primer moment, va tancar l’acte dient que ell, que té una perspectiva àmplia d’una església viva, animava què es verbalitzi sempre la motivació des de la fe que ens dur a estimar com Jesús.

Vam acabar fent una petita activitat entre tots els assistents: va consistir a escollir i escriure un fruit que simbolitzarà la petjada que es vol fer com a voluntari. Entre tots, vàrem omplir dos arbres que van presidir tot l’acte, i que fins llavors havien estat solament amb les branques.

Més fotos en aquest enllaç.

Montse Claveria