El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Dr. Armand Puig, va subratllar el passat dimecres les diverses iniciatives acadèmiques que han anat emergint en els tres anys d'existència de l'Ateneu.

El cardenal Joan Josep Omella va presidir l’acte d'inauguració de curs de l'AUSP, que integra les facultats de Teologia, Filosofia i Antoni Gaudí, els instituts superiors de Litúrgia, Teologia Fonamental, el CETEM de Mallorca i sis instituts de Ciències Religioses, entre ells l'IREL. A l'acte va assistir el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez. 

Concretament, el rector de l'Ateneu es va referir a la pròxima constitució del "Centre Internacional d'Estudis Avançats Antoni Gaudí i els seus col·laboradors" i a tres càtedres: la Càtedra de Teologia Pastoral "Arquebisbe Josep Pont i Gol", constituïda el 2016, i dues càtedres que es troben en fase de constitució: la Càtedra de Ciència i Fe, i la Càtedra de Pensament i Acció Social de l'Església.

D'altra banda, en aquests tres anys s'ha accentuat la vessant dels estudis musicals superiors: s'ha formalitzat un Màster en Patrimoni Musical Litúrgic, dirigit pel Dr. Jordi-Agustí Piqué -en conveni amb la UB i amb la col·laboració de l'ESMUC-, i un Diploma en Música Sacra, responsabilitat del Dr. David Abadías –degà de la Facultat Antoni Gaudí-, orientat a la formació dels responsables del cant i la música litúrgica de les parròquies i comunitats.

La intervenció del Dr. Armand Puig va tindre lloc en el decurs de l'acte d'inauguració de curs de l'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que integra les facultats de Teologia, Filosofia i Antoni Gaudí, els instituts superiors de Litúrgia, Teologia Fonamental, el CETEM de Mallorca i sis instituts de Ciències Religioses (els de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic). L'acte es va celebrar a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona i va ser presidit pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, Gran Canceller de l'AUSP, amb la presència de tots els bisbes de les diòcesis catalanes.

Respecte a la Facultat Antoni Gaudí, el rector de l'AUSP va subratllar que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va reconèixer el Grau en Història, Arqueologia i Arts Cristianes com a via d'accés al cos de professors de Secundària en Geografia i Història i al cos de professors en arts plàstiques i disseny (Conservació i restauració de materials arqueològics, Història de l'art), cosa que suposa que a partir d'ara els alumnes d'aquesta titulació tenen una àmplia sortida professional.

El Dr. Puig va destacar també que aquesta facultat és un instrument que permet dotar a les diòcesis catalanes d'experts en patrimoni material i documental que garanteixin el futur d'aquest patrimoni amb uns coneixements adequats d'art, arqueologia, teologia i filosofia, i amb una titulació que té un ple reconeixement públic. I, finalment, va dir que la Facultat està enllestint l'especialització en Història de l'Església, amb una doble vessant: estudis generals i estudis sobre Amèrica Llatina.

El Cardenal de Barcelona i Gran Canceller va fer públic que el rector de l'Ateneu, Dr. Armand Puig i Tàrrech, ha estat confirmat en el càrrec per tres anys més. Igualment, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Joan Planellas, ha estat confirmat en el càrrec després d'un primer termini de tres anys. Pel que fa al Dr. Jaume Aymar, que va finalitzar el seu sexenni de deganat, el Consell de la Facultat de Filosofia haurà de votar un nou degà. També ha completat els dos triennis el Dr. Joan Carrera, com a director de l'Institut de Teologia Fonamental. Serà substituït pel Dr. Jaume Flaquer.

El Dr. Xavier Morlans, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), va impartir la lliçó inaugural del curs, que porta per títol 'Escletxes en el jo impermeable a Déu'. La proposta cristiana en un món secular. El Dr. Morlans va explicar que "un procés de secularització que venia de lluny i que s'ha intensificat amb els canvis accelerats de l'últim terç del segle passat i dels primers lustres del segle XXI ha fet que aquesta suposada capacitat de la persona per a rebre amb bona predisposició la revelació del Déu cristià s'hagi vist com ennuvolada".

El Dr. Morlans va examinar escletxes o fissures en el jo impermeable a Déu en la nostra societat occidental i va donar unes orientacions pastorals per a proposar, en un context dialogal, la novetat de la nostra religió cristiana. Va assenyalar quatre escletxes: les experiències entorn de la procreació i educació d’un fill, l’àmbit dels afectes, la necessitat de confiança i la necessitat de vincles i lligams interpersonals i socials.