Una exposició fotogràfica i una xerrada, han estat els actes centrals de la celebració del 75 aniversari de la fundació del Cos de Portants del Sant Crist de Sant Llorenç de Lleida, activitats que s'han emmarcat alhora en els actes de l'Obert del Centre Històric.

L'església de Sant Llorenç com a seu canònica dels Portants i amb una bona assistència, acollí la xerrada a càrrec del periodista i historiador Jordi Curcó, acompanyat pel consiliari del Mn. Antoni Porta i el "venerable" dels Portants Manuel Rodríguez.

Jordi Curcó en la seva intervenció va evocar i recordar com era la Setmana Santa de Lleida fa 75 anys i quin era el context històric, social, polític i religiós en el qual nasqué l'any 1942 el Cos de Portants. Així explicà que els Cos de Portants de Sant Llorenç va ser la primera confraria de Setmana Santa que es va fundar a Lleida, quan feia escassament dos anys que s'havia acabat la guerra civil: "Amb gairebé tot un patrimoni religiós destruït i/o cremat i una església que amb esperança volia ressorgir i trobar-se amb ell mateix i amb el seu poble fidel, s'inicià lentament però alhora sense pausa, la recuperació del que havia estat la Setmana Santa de Lleida de la que no hi quedava gairebé res.

En aquest context els Portants van ser els primers d'alçar de nou la Creu pels carrers de Lleida, amb els piadosos Via Crucis i amb la seva incorporació a les dues processons, dels Dolors i la Sang".

Entre els fundadors dels Portants, Curcó esmentà a Lluís Pelegrí, els germans Macarulla, la família Xuclà o l'historiador Josep Lladonosa; tots ells van conformar el grup dels primers catorze portants, un per cada estació del Viacrucis. Cità també a alguns dels Portants traspassats en aquests darrers anys que ella havia conegut: "Manel Colom, alt i fort amb aquell cabell blanc que el distingia.

A l'Agustín Barbolla, sindicalista ell, menut, prim i poca cosa, però ple de bondat; el Dr. Barrio, gallec d'origen i el meu metge de capçalera com també dels meus pares, com ja ho havia estat el seu sogre el Dr. Escolà i que com ell va ser molt estimat pels seus pacients i malalts.

Avui el seu fill Juan Ramon, continua la tradició familiar paterna rellevant al seu pare com a "Portant". I com no, al Jaume Cabrera (25 anys com a venerable) alt i prim, tot un senyor, educat i amable, relaxat en les maneres de fer i que vivia plenament el ser del Cos de Portants......".

Jordi Curcó evocà tot seguit la devoció dels lleidatans vers el Sant Crist del Miracle, que fins a la Guerra Civil rebia culte en l'església de Sant Llorenç. Es tractava d'una talla romànica de fusta procedent de la Seu Vella i que formaria part del conjunt escultòric d'un Davallament.

Era conegut també pel sant Crist del braç despenjat, en referència a una bonica llegenda que ens parla de desamors i infidelitats humans. També es referí al no menys popular Sant Crist Trobat, venerat a Sant Llorenç des de l'any 1635 i a la processó de l'Agonia que fins a l'any 1889 se celebrava el matí de Divendres Sant, fent-se la següent pregunta: "És potser per aquesta processó de l'Agonia i sermó que es feia a Sant Llorenç dedicat a les Set Paraules pronunciades per Crist en la seva Agonia instants abans de morir, pel qual fundada la Pia Unió dels Portants del Sant Crist de Sant Llorenç s'encomana a Olot una talla del Crist de l'Agonia?".

L'acte continuà amb la intervenció del "venerable" dels Portants Manuel Rodríguez, que feu sentit record dels portants traspassats i esmentà moments històrics i rellevants de la Pia a Unió, explicant que havia nascut com "Associación de Amantes del Via Crucis".

Tot seguit és féu la darrera visita a l'exposició fotogràfica commemorativa ubicada en un reduït espai de l'església de Sant Llorenç que ocupa el Cos de Portants, on amb imatges algunes d'elles molt antigues es podia seguir el relat històric i humà d'aquests 75 anys dels Portants del Sant Crist de Sant Llorenç de Lleida.

Podeu veure una galería d'imatges de l'acte aquí