L'Aula Magna de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va acollir un acte per tal de donar a conèixer les tradicions que envolten la festivitat del Corpus, organitzat per aquesta institució. La xerrada la van protagonitzar l'antropòloga Josefina Roma i el periodista i historiador de la Cultura Popular i Tradicional Jordi Curcó.

L'Antropòloga es referí als inicis de la festa del Corpus, instituïda pel papa Urbà IV l'any 1264 i ratificada pel papa Joan XXII l'any 1316, fent-la extensiva a tota la cristiandat per tal d'exaltar i adorar públicament el misteri del Cos i la Sang de Crist. Es referí també a la tradició de l'Ou com Balla, quan per Corpus es fa ballar un ou buit damunt un brollador d'aigua, amb la seva peanya guarnida de flors i plantes, que vol ser una representació que simbolitza l'Eucaristia i que ha estat introduït enguany, amb notable èxit, al pati de l'IEI.

Per la seva banda, Curcó feu un repàs històric de la festa del Corpus a Lleida, citant com referència documental més antiga la del 21 de juny de 1340, quan la Paeria fa prohibició de ficar ornaments i garlandes als carrers de la ciutat: "...a excepció feta de la festa del Corpus", que per l'historiador significa que la festa tenia a Lleida ja una arrelada tradició: "Això vol dir que podem parlar de gairebé 700 anys d'història" del Corpus a la nostra ciutat i diòcesi".

Curcó qualificà l'antic Corpus de Lleida com un dels més solemnes de Catalunya, recordant la tradició de la confecció de catifes de flors pels carrers on havia de passar la processó Eucarística i que l'havien convertit en tot un referent. Va ser en els anys 50, quan s'inicià el costum de confeccionar catifes de flors per guarnir els carrers i places per iniciativa de l'Associació de Veïns i Comerciants del carrer Major, que tingué continuïtat fins a l'any 1975. Recuperat aquest costum l'any 1994 pel Grup Cultural Garrigues. El  2003 es va crear el Patronat del Corpus de Lleida, l'entitat s'ha esmerçat en potenciar la tradició popular i festiva entorn del Corpus, havent creat els elements del Seguici com són els gegants, els cavallets, el Lleó i molt especialment l'Àliga

Jordi Curcó es referí també als anomenats "Ventalls de Corpus", un costum establert a Lleida l'any 1790, quan la Paeria obsequia amb uns vanos o ventalls fets amb palmes a les personalitats i autoritats convidades que assitien a l'Ofici i processó de Corpus, per a fer passar la calor. Ventalls que varen convertir-se -segons Curcó - en una mena de declaració oficial i municipal de l'arribada de l'estiu. L'IEI va obsequiar a tots els assistents a la conferència i també a l'estrena de l'Ou com Balla amb uns ventalls, en aquest cas de cartó, commemoratius de la Festa.

En la seva intervenció, feu esment a la custòdia processional del Corpus de Lleida que fou encomanada pel Capítol Catedral de Lleida el 1867 (fa 150 anys) a l'argenteria Fills de Francesc d'Assís Carreras. Feta d'argent a manera de les custòdies medievals del gòtic català, és una de les millors custòdies del Corpus de tot Catalunya que enguany ha complert 150 anys.

Finalment Curcó evocà un fet històric entorn d'aquesta festa, quan Sant Antoni Mª Claret presidí la processó del Corpus de Lleida de l'any 1846, fa 171 anys, convidat per la Paeria en la que seria la seva primera visita a Lleida. El fundador dels claretians vindria a la nostra ciutat en cinc ocasions més, la que ens ocupa del Corpus de 1846 fou evocada en un quadre que es pot contemplar actualment en el vestíbul de la parròquia de sant Antoni M Claret al barri de Balàfia, pintat l'any 1973 pel pintor i tallista Gabriel Casanovas (Barcelona 1923 - Lleida 1974), per encàrrec dels religiosos claretians, com homenatge al seu fundador i evocació permanent d'un extraordinari Corpus a Lleida.