“Testimonis creïbles en temps de crisi” Fa una setmanesl la mil·lenària vila de Parets del Vallès va acollir la 42a Jornada Nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya. Del Camp de Tarragona al
Vallès, del Maresme al Segrià, passant pel Penedès, les Garrigues i altres indrets del país van tornar a teixir-se retrobaments, noves coneixences i la comunió de treball de tot un curs al voltant d’un mateix tema: “Testimonis creïbles en temps de crisi”.
El Casal Parroquial va allotjar el treball del matí.
Després d’un temps per a l’acolliment i les inscripcions, a les deu començà pròpiament la jornada: Benvinguda, pregària inicial, relació de les adhesions i de les trameses fetes per diversos bisbes de la Tarraconense, així com del pare abat de Montserrat i un temps per a l’assemblea anual: valoració dels objectius del curs, estat de comptes, reforma dels estatuts, informació sobre la federació internacional (FIMARC), entre d’altres.
A continuació, diversos representants van fer les corresponents aportacions a l’entorn del treball del curs “Testimonis creïbles en temps de crisi” sintetitzant la reflexió dels grups, alguns per comarca, altres per diòcesi.
Poc a poc anaren ressonant a la sala pensaments, conclusions, voluntats: “Trobem noms i cognoms de solidaritat i testimoni en persones dels nostres pobles que estan donant un exemple de generositat (...) sense afany de protagonisme, que amb un treball silenciós han ajudat a aguantar molta gent que va caient pel camí”, “Demanem als polítics que siguin coherents i honrats”, “Tots hem de fer la nostra aportació, no només criticar els corruptes”,
“La importància dels mitjans de comunicació és gran: en positiu poden fer molt de bé a l’hora de superar aquesta crisi” van aportar, entre altres coses, des del Penedès.
Les comarques aplegades a la diòcesis de Lleida afirmaven: “Nosaltres som les mans de Déu i tenim el deure de fer-lo present als altres amb un testimoni personal i col·lectiu sincer, bondadós, alegre, humil”, “Cadascú és responsable de la seua riquesa, del tipus que sigui.
Tots tenim el nostre punt d’orgull i d’autosuficiència, que ens caldrà revisar dedicant una part important del nostre temps a la pregària i al creixement personal; viure en positiu és una forma de servir els altres, estar en actitud d’escolta, acceptant-nos tal com som, reconeixent les nostres virtuts i les nostres mancances, car Déu ens demanarà comptes dels talents que ens ha deixat”.
Els grups del Vallès tancaven la seva reflexió així: “Quan sembla que el criteri d’igualtat és el més ètic possible, que l’Evangeli ens cridi a anar més enllà: que el més necessitat passi per davant de tots els altres a casa, a la comunitat, al carrer, al treball, al poble, a les lleis...
I així, en l’any del seu centenari, fem nostres els versos del poeta Salvador Espriu a “La pell de brau”: “Direm la veritat, sense repòs, per l'honor de servir, sota els peus de tots.”
Va tancar el matí la conferència “Valors, idees, institucions i testimonis avui” a càrrec de Josep M. Forné, professor de filosofia i president d’Òmnium Cultural de Ponent-Lleida, de l’Associació per a les Noves Bases de Manresa i del Banc dels Aliments de Lleida.
En l’exposició, ordenada i pedagògica, feu una mirada, primer,sobre el perquè del bé, d’on arrela i com es manifesta. Després, sobre els valors en temps de crisi, els que apareixen en retrocés (participació social, autenticitat, esforç, compromís, sentit de la transcendència...) i els que emergeixen (llibertat, pluralitat, autorealització, democràcia, autoritat per sobre de potestat...).
I, finalment, els dos grans canals de transmissió dels valors: les institucions i la persona; arribant a la conclusió que, en temps que les primeres es mostren afeblides (família, teixit social, política, església...) es fa urgent enfortir-les, fet que exigeix una purga en elles mateixes; i, si sempre és important el testimoni personal, justament en aquest temps de transformacions i de crisis institucionals esdevé essencial.
Un testimoni que es mostri en la pròpia manera de ser, de fer, de viure: en l’esforç i perseverança en les tasques, en la responsabilitat i coherència entre el que es diu i el que es fa, en el compromís entès com la capacitat de donar la paraula i de mantenir-la.
El diàleg posterior fou ric i reblà la importància de viure aquest moment, des de la perspectiva cristiana, en un moviment que amb gestos senzills però visibles pot ajudar a transformar l’entorn social i eclesial. Després de dinar, condicionat una mica el programa per la pluja intermitent, Mn. Xavier Farrés (rector de Parets) i Mn. Pere Farriol (consiliari diocesà del Vallès) van oferir una visita guiada per l’església de sant Esteve de Parets, la qual conserva l’absis decorat exteriorment per arcuacions i bandes llombardes de l’antiga església romànica, molt malmesa.
Després de la guerra civil i sota el patrocini de Josep Feliu, propietari de La Linera, fou reconstruïda per l’arquitecte Francesc Folguera i l’escultor Frederic Marès.
El nou edifici és de tres naus, separades per arcades sostingudes per columnes amb capitells on hi ha vinti-dos relleus de Frederic Marès, d’un gran valor que sumat a totes les altres escultures – retaule, Pietat, les dues portes...-, i la decoració del baptisteri de Josep Obiols constitueixen un gran tresor artístic.
També van destacar els vitralls amb motius de l’espiritualitat pradosiana i amb símbols de la identitat del poble i del país que, des de fa pocs anys, han completat la remodelació de la capella del Santíssim. Va tancar la jornada, al final de la tarda, l’Eucaristia presidida per Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa.
En l’homilia feu referència al contingut de la jornada i animà els assistents i tots els qui formen part dels seus grups a continuar endavant en aquests moments difícils amb goig i fidelitat a l’Evangeli.
La pluja va dificultar alguna activitat del programa, com la passejada prevista pel Parc de les Taules. I, encara més, el Montseny, sostre bell i natural del Vallès nevat encara el dia abans, va desaparèixer sota vels de boira espessa i ocult a la mirada dels participants, com si no hi fos...
Però hi era, i els seus solells i les obagues i els camps que la seva majestuositat empara reverdiran amb força, i els rierols que hi neixen cantaran més alt i fort la seva tonada. S’esdevindrà que tot això serà gràcies a aquests moments de crisi que semblaven haver perdut el sol.
La fidelitat de la natura a la veu del seu Senyor permet que contemplem la seva glòria. El desig i l’esperança dels participants a la Jornada i dels seus companys podrien emmirallar-s’hi de manera que, amb senzillesa, es mantinguin fidels en aquest temps fosc, i sempre, per mostrar al seu entorn la claror de l’Evangeli.
Maribel Pou Monclús