El delegat diocesà de Litúrgia i Espiritualitat, Mn. Gerard Soler, ens deixa la seva col·laboració setmanal de la secció Litúrgia Viva.

DIUMENGE DE RAMS

4) La Litúrgia de les Hores i l'Eucaristia

          "T'oferiré una víctima d'acció de gràcies invocant el teu nom" (Sl 115). A l'Antic Testament es considerava com a sacrifici no només els oferts al Senyor amb animals o els fruits de la terra, sinó també l'oració de lloança, de benedicció, d'acció de gràcies. "Sacrificium laudis", sacrifici de lloança, és com s'anomena a l'oració de les primitives comunitats cristianes i a la celebració de l'Eucaristia. Als textos de les Pregàries eucarístiques hi trobem molt ben expressada la benedicció, l'acció de gràcies.

          Durant molt de temps, als primers segles, les hores de pregària de tot el poble de Déu eren la matutina i la vespertina ja que no se celebrava l'Eucaristia diàriament. L'Eucaristia se celebrava els diumenges i les festivitats, algunes fèries de Quaresma i de les quatre témpores. Fins ben entrada l'edat mitjana, la Litúrgia de les Hores ha estat el "sacrifici perpetu", matutí i vespertí, dels cristians.

a) El Misteri pasqual i la Litúrgia de les Hores

        La Litúrgia actualitza "l'obra de la nostra redempció" (SC 2) que "Crist Senyor completà sobretot per mitjà del misteri pasqual de la seva benaurada Passió, Resurrecció de la mort i Ascensió gloriosa" (SC 5). "Des d'aleshores, l'Església mai no ha parat de reunir-se a fi de celebrar el misteri pasqual:  llegint tots els passatges de l'Escriptura que es refereixen a ell (Lc 24,27), celebrant l'Eucaristia, en la qual es fa de nou present la victòria i el triomf  de la seva mort, i donant alhora gràcies a Déu pel do inefable (2Co 9,15) en Crist Jesús, a lloança de la seva glòria (Ef 1,12) per virtut de l'Esperit Sant " (SC 6).

          "Celebrant l'Eucaristia" i "donant gràcies a Déu" actualitzem en la Litúrgia el Misteri pasqual de Jesucrist.

          "Tant els Pares com la Litúrgia trobaren en els salms el Crist clamant al Pare o el Pare parlant amb el Fill" (OGLH 109). I nosaltres participem en aquest diàleg amb els nostres llavis, amb la nostra ment, amb el nostre cor. I expressa els seus sentiments d'agraïment, de solitud o tristesa, de desesperació, de súplica confiada, de triomf sobre els enemics, sobre la mort. De goig profund pel "pas" Pasqua de Déu pel seu poble en ressuscitar el seu Fill Jesús.

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de les Hores, 29-3-15