Catalonia Sacra, la iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica, i ajudar a la seva visita acaba de publicar un butlletí especial dels mesos d’estiu on informa sobre sis nous espais. Aquest patrimoni, que representa una altíssima proporció de la riquesa patrimonial del territori, és el resultat de 2000 anys de vinculació entre el cristianisme, la cultura, la identitat i l’espiritualitat del país.

L’Especial Estiu de Catalonia Sacra està dedicat a: Santa Maria de Pedralbes, a Santa Maria de Castelló d’Empúries, a Santa Maria de Bell-lloc, ubicada a Santa Coloma de Queralt (la Conca de Barberà), a Santa Cecília de Molló (Osona), a Santa Coloma, d’Andorra la Vella, i al Santuari de la Verge de la Font de la Salut, pertanyent al Bisbat de Tortosa.

Amb una arquitectura senzilla i elegant, i construït amb una gran rapidesa –cosa que li dóna una unitat fora del comú- el Reial Monestir de Sta Maria de Pedralbes de Barcelona és una de les mostres més destacades del gòtic català. Fundat a principis del s. XIV, la presència continuada d’una comunitat de Clarisses –residents al monestir fins que el 1983 es traslladaren a un edifici proper- ha dotat el conjunt arquitectònic amb un seguit de béns culturals de primera magnitud, entre els quals cal remarcar la tomba bifront de la fundadora, la reina Elisenda de Montcada.

Coneguda com la “Catedral de l’Empordà“ per les seves dimensions catedralícies, Santa Maria de Castelló d’Empúries va ser declarada “Basílica” l’any 2006. La imponent portalada de marbre, profusament esculpida, dóna pas a la gran nau gòtica, construïda sobre una església romànica de la que ens n’ha pervingut els primers pisos del campanar i una magnífica pica baptismal d’immersió. El presbiteri guarda un dels retaules gòtics més impressionants de Catalunya, fet al segle XV amb alabastre de Beuda i dedicat a la Mare de Déu.

Aquesta joia arquitectónica que és Santa Maria de Bell-lloc, bastida a la primera meitat del s. XIII, està situada a les afores de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. Fou, durant molts segles, església d’un convent mercedari. Avui l’església ens apareix solitària, despullada i ferrenya, i ens mostra encara amb tot vigor el seu orígen romànic tardà, proper ja als nous corrents gòtics. En destaca la seva compacta portalada, coronada amb un campanar d’espadanya, bellament decorada i centrada per una llinda amb les escenes de l’Anunciació i l’Epifania.

Santa Cecilia de Molló, que és una bella església parroquial, el terme de la qual fa frontera amb França, es troba dins el bisbat de Vic des de fa unes dècades. És una magnífica construcció romànica de finals del segle XII, oberta als quatre vents i un xic allunyada del nucli urbà. La seva sobrietat estructural i decorativa ha arribat fins avui amb tot el seu esplendor. És molt característic el seu curiós campanar, més antic que la pròpia església, amb dues finestres circulars, talment ulls que vigilen, situades en el seu pis més alt.

Santa Coloma, d’Andorra la Vella, església d’origen preromànic, té una interessant nau de planta rectangular coberta amb encavallades de fusta i un absis de planta quadrangular. Són testimoni del pas del temps el seu sorprenent campanar llombard de planta circular, del segle XII –un dels pocs exemples d’aquesta tipologia de campanar que podem trobar al Pirineu-, i un airós retaule barroc dedicat a Santa Coloma, ara situat als peus de la nau. Queda, en l’interior de l’església, algun fragment original del conjunt de pintura mural romànica que en decorava tot l’interior: la resta de pintures, després de moltes peripècies, es troben avui en mans del govern andorrà.

El Reial Santuari de la Verge de la Font de la Saqlut, considerat segurament el monument més característic de Traiguera, al bisbat de Tortosa, té una llarga història al darrera: és un important testimoni del pas de les Ordres de Montesa i dels Hospitalaris pel municipi, i encara avui és un centre molt concorregut i estimat. El conjunt del santuari, de notables dimensions, està centrat per l’església, un bell temple edificat bàsicament en els segles moderns (s. XV-XVIII), i conté també una hostatgeria en ple rendiment (s. XV-XVII), la Casa dels Capellans (s.XVI), el palau del Duc Alfons d’Aragó (s. XVI) i la popular font del Miracle.