Mn. Gerard Soler parla aquesta setmana de l’Hora entre dia, en la seva col·laboració setmanal de la secció Litúrgia Viva.

DIUMENGE XXVI de durant l’any (B)

(Diumenge de l’escàndol dels petits)

7. L'Hora d'entre dia: Tèrcia, Sexta, Nona

          "Segons una tradició molt antiga, els cristians fomentaren el costum de pregar determinats moments durant el dia, en forma privada, fins i tot enmig del treball, a imitació de l'Església apostòlica; aquesta tradició es va expressar de maneres diverses i, en el decurs dels segles, cristal·litzà finalment en formularis litúrgics" (OGLH 74).

          "La praxi litúrgica oriental i occidental ha conservat l'oració de Tèrcia, Sexta i Nona, principalment perquè aquestes hores enllaçaven amb el record de la passió del Senyor i de la primera predicació de l'Evangeli" (OGLH 75).

          "Fora del cor, i salvat el dret particular, es pot escollir una sola d'aquestes tres Hores, la més apropiada a l'hora del dia en què es resa, de manera que es conservi la tradició de pregar durant el dia enmig del treball" (OGLH 77). 

          "La Tèrcia, Sexta i Nona o l'Hora d'entre dia es comença pel vers: Sigueu amb nosaltres amb el Glòria al Pare, Com era, i, fora del temps de Quaresma, amb l'al·leluia. Després es diu l'himne apropiat a l'hora. Es recita a continuació la salmòdia, es fa la lectura breu i es diu el vers. L'Hora s'acaba amb l'oració conclusiva i, almenys en la celebració comunitària, amb l'aclamació: Beneïm el Senyor, i la resposta: Donem gràcies a Déu" (OGLH 79).  

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de les Hores, 27-9-15