El mateix lloc de fa 75 anys, el mateix ambient de pregaria i recolliment, gairebé la mateixa gent que els darrers anys, els mateixos sentiments d’agraïment pel testimoni de fe dels màrtirs claretians...

però enguany l’aplec martirial al Mas Claret ha tingut un matís que l’ha diferenciat de tots els anteriors. I és que si fins ara s’hi anava a pregar pels màrtirs, enguany s’hi ha anat a demanar-los protecció i intercessió davant Déu. Aquest canvi ha estat possible perquè el 21 d’octubre de l’any passat, 109 màrtirs claretians que foren assassinats durant la guerra del 36, van ser declarats oficialment beats per l’Església Catòlica.

L’acte del Mas tingué lloc el passat dia 16, tercer diumenge de setembre, com ja és habitual. Unes 150 persones es van aplegat al Mas Claret: claretians de Catalunya, preveres de la Segarra, familiars dels màrtirs, altres persones vinculades d’alguna manera als claretians, i el bisbe de Lleida Mons. Salvador Giménez que presidí l’Eucaristia.

I també va haver-hi un canvi en quant a la dinàmica de l’acte. El viacrucis què es solia començar va ser substituït per una pregària pausada davant la capella dels màrtirs (el Cobert del Motor) i precedida per un quadre de la Mare de Déu que commemora l’acte de beatificació. El P. Ricard Costa-Jussà, Provincial dels claretians de Catalunya, donà la benvinguda als assistents i explicà aquest canvi, per tal de fer memòria agraïda de les últimes beatificacions i de la vida de tots els màrtirs claretians. Un fulard blanc amb el logo de la beatificació que lluïen els assistents, recordava aquell dia.

En la pregària inicial, entre altres coses, es cantà l’himme dels màrtirs claretians “Màrtirs de l’Església màrtir”, on es proclama que la sang dels màrtirs és sang de perdó i d’esperança; i es reflexionà sobre alguns paràgrafs de la Carta Circular que el P. Mathew Vattamattam, Superior General dels claretians, els envià sobre la beatificació de l’any passat: “Missioners fins a la fi”, on destaca que “El que mou els nostres màrtirs no és un ideal polític sinó la persona de Jesús”.

Tot seguit es va fer la processó fins al lloc del martiri, precedida per una imatge del sant Crist i el quadre de la Mare de Déu, tot cantant els goigs dels missioners màrtirs del Mas Claret, per demanar-los fe i perseverança.

Entorn a la gran creu que recorda el lloc del martiri, se celebrà l’Eucaristia presidida pel bisbe Salvador i concelebrada per alguns dels claretians presents, capellans de la Segarra i familiars d’algun màrtir. El bisbe de Lleida manifestà el seu agraïment per haver estat convidat a un aplec que es ve celebrant des de l’any 1943. Va ressaltar que la seva vinculació a la família claretiana li ve a través de la comunitat claretiana de Lleida que, des de la parròquia Sant Antoni M. Claret,  hi col·labora en l’evangelització dins la diòcesi.

En l’homilia el bisbe Salvador comentà les lectures de la missa pròpies del dia, que s’acomodaven perfectament al fet que se celebrava. Recordà amb admiració com persones tan joves (la major part d’ells), van encarar la mort perdonant, i com es van mantenir ferms en la fe malgrat que els seus botxins els exigien que hi renunciessin. Relacionà també la professió de fe de Pere en l’evangeli del dia, amb la professió de fe dels màrtirs davant la mort, i va convidar tothom a fer la professió de fe en la vida ordinària, sobretot en els moments difícils de la vida. Per últim, recordà la figura del Pare Claret, que no es cansava mai de predicar, i la seva devoció a la Mare de Déu de la que deia: “Si voleu entrar al cel, recordeu que la porta és Maria”.

L’acte va acabar amb un petit refrigeri, i amb la invitació per al proper aplec martirial, que com sempre, tindrà lloc el tercer diumenge de setembre de l’any vinent, si a Déu plau.   

Conxita López Torres