L'IREL va acollir els passats 16 i 17 de febrer un seminari d'espiritualitat mercedària amb motiu dels 800 anys de l'Orde mercedària. La primera conferència titulada 'Les redempcions de captius de l'Ordre de la Mercè. Un rastreig històric' va estar impartida pel mercedari Fra Enrique Mora González.

El religiós va fer la seva exposició des del mètode històric-crític per tal d'evitar els aspectes imaginaris i romàntics de les redempcions i cercar tota la reflexió en la recerca oberta i constant de què van ser les redempcions.

Fra Enrique es va fixar en tres aspectes: el context històric, els protagonistes i en com es desenvolupaven les redempcions. En relació amb el context, les redempcions de captius són un petit capítol dins de la història de l'esclavatge en l'espai de les monarquies hispàniques i de l'Islam i en el temps que va des de 711 a 1856. Segons el ponent va ser una història de guerra oberta i de guerra de corsaris, al servei dels respectius senyors, que necessitaven els captius per remar en les naus, com per exemple Miguel de Cervantes.

Els protagonistes d'aquesta història eren els captius, molt diferents dels esclaus i dels servents. L'esclau sempre ho era, mentre que el captiu tenia la possibilitat de ser rescatat per un preu. I és aquí on entren les diverses formes organitzades i legislades de rescat, que anaven des de les almoines a les subvencions oficials, amb tota mena de documentació, permisos i autoritzacions reials, que també necessitaven els mercedaris per anar a les masmorres per exercir el seu carisma espiritual (visitar, per consolar en la fe) i de redimir els captius que podien.

La segona ponència: "Redempció de Crist i redempció cristiana", la va impartir el mercedari Fra Fernando Ruiz. El ponent va centrar la seva exposició en la distinció entre els termes 'salvació-redempció' i esclau i captiu, vistos des del pròleg de les primeres constitucions dels Mercedaris de 1272.

El ponent va partir del pròleg de l'Evangelista Joan: "el Verb, que és la llum, resplendeix en la foscor", i va concloure que tots podem ser il·luminats. "El Crist ha vingut a ensenyar-nos a viure la vida concreta; però no és qüestió d'aprendre, sinó de seguiment", va dir Fra Fernando. A continuació va destacar que "Jesús, com a salvador, ens ajuda a sortir de les situacions difícils, perilloses, de les quals no podem sortir per nosaltres mateixos". I aquestes situacions de perill, segons el ponent, comporten "sofriment, foscor, dolor, opressió, mal". "És el pecat del qual hem de sortir mitjançant l'alliberació o la redempció", va dir. "Un és alliberat de quelcom que captiva la persona i li treu la seva llibertat", va afegir.

"Aquest alliberament és personal, però tinguem en compte que som fràgils. I llavors va recordar aquest passatge del Nou Testament: "No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto" (Rom.7,14).

Per contra, segons Fra Fernando Ruiz, la redempció és la forma normal de destruir l'opressió personal: "el rei deixa lliures els captius per misericòrdia i amor, pagant ell mateix el preu del rescat", va recordar. "Déu Pare envia el seu Fill, Jesús, a visitar el llinatge humà, que està sota el poder de satan, per treure'ls-hi i introduir-los en la seva glòria", va afegir.

A continuació, el ponent es va preguntar si té sentit avui parlar de redempcions als nostres dies. "Són aplicables a la nostra societat?", va dir. "Avui hi ha captivitats de tota mena: drogues, alcohol, individualisme, violències, hedonisme, corrupció, vanitat, ludopaties, consumisme, fonamentalismes", va afirmar. "I què podem fer?", es va preguntar. "Viure en comunitat els processos alliberadors, mitjançant mestres que ens aconsellen. Acompanyar les persones amb bon cor, bona voluntat i entusiasme, tenint cura de la dignitat de tots". Per acabar va recordar el significat de la paraula Mercè. "Mercè significa gràcies, misericòrdia. La Verge de la Mercè ens crida a tots a la llibertat", va culminar.