Les Càritas Diocesanes catalanes van atendre l'any passat 360.604 persones, un 4,7% , més que l'any 2015. En aquest periode han augmentat un 11,5% el nombre de projectes. Les famílies amb fills a càrrec són les més afectades, sobretot les monomarentals. Aquestes dades es van fer públiques a la roda de premsa de presentació de la Memòria 2016 de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya.

El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha destacat que aquesta tasca ha estat possible gràcies a l’acció en xarxa de les 526 Càritas parroquials, interparroquials i arxiprestals,  i les 10 diocesanes amb el suport de més de 12.000 persones voluntàries.

En la seva intervenció ha manifestat que “respecte de l’any 2015, hem atès un 4,7% més de persones, en total 360.604 (343.513 el 2015), i hem vist augmentar un 11,5% el nombre de projectes (1.729 el 2015 / 1.954 el 2016) i d’intervencions”.

La despesa efectuada l’any 2016 per les Càritas Diocesanes ha estat de 47,5 milions d’euros, dels quals el 84%, 40,1 milions d’euros, s’han destinat a l’Acció Social.

Per Francesc Roig, la Memòria 2016 mostra, una vegada més, que “ens trobem molt lluny d’una realitat en què la persona sigui el centre de l’interès col·lectiu”. Per Càritas Catalunya, problemes com l’atur, la precarietat laboral, l’explotació, la pobresa infantil, l’acolliment als qui fugen del seu país per la guerra o per la fam, els sense sostre, el fracàs escolar, la solitud de moltes persones grans, la pobresa hereditària, la conculcació d’un dret tan bàsic com és el dret a l’habitatge digne..., són realitats que segueixen colpejant les persones més desprotegides.

Luis Miguel Luna , responsable de Comunicació de Càritas Catalunya, ha exposat el perfil de les 360.604 persones beneficiàries.

El 58,2% són famílies amb fills a càrrec (el 39,4% són parelles amb fills i un 18,8% són famílies monomarentals).  El 26% són persones que viuen soles i el 4,7% són parents que viuen junts. Així doncs, es posa de manifest que les famílies amb fills a càrrec són les més vulnerables.

Pel que fa a la tinença de l’habitatge, el 50,1% de les llars viuen en un habitatge de lloguer i el 39,5% no tenen un habitatge digne.

Tan sols tenen un habitatge en propietat un 10,4% de les llars ateses per les Càritas.

El 47,5% de les persones ateses han nascut a Espanya o a la resta d’Europa. El 52,5% han nascut fora d’Europa: el 17,4% a l’Amèrica del Sud i Central; el 30,6% a l’Àfrica; l’1,5% a l’Àsia i el 3% a la resta del món. En algunes Càritas s’ha detectat un increment de les persones procedents d’El Salvador, Hondures i de països en conflicte.

El 28,8% de les persones en edat laboral estan treballant, mentre un 71,2% estan a l’atur o busquen feina. 

Per la seva banda, Anna Roig, cap de l’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals de Càritas Diocesana de Barcelona, ha posat de manifest que estem davant d’una greu crisi social, caracteritzada per la cronificació de la pobresa, la precarietat laboral contínua, l’empitjorament de la xarxa de protecció de les famílies, l’habitatge com a factor clau d’exclusió i la desprotecció de les persones migrades i refugiades.

Roig ha manifestat que estem davant de “dos riscos estructurals: el risc que tenim com a societat d’acostumar-nos a la precarietat, i la desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millora de les condicions de vida”.

Càritas Catalunya demana a les administracions públiques mesures urgents de suport a les famílies, sigui quin sigui el seu model, però especialment a les que tenen infants i joves; polítiques per a l’emancipació juvenil i acompanyament a les persones grans perquè disposin d’una vellesa digna i autònoma.

Finalment, Mons. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona i Bisbe Delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya ha tancat l’acte agraint de tot cor la gran obra de misericòrdia que estan fent totes les persones que, des de Càritas, fan possible la tasca de reedificació material, humana i espiritual.

Per monsenyor Omella “les dades d’aquesta Memòria ens omplen de joia per la feina feta, però ens recorden que el camí és encara molt llarg. Aquestes dades són una crida a continuar treballant sense defallir i, sobretot, sense perdre mai l’alegria i l’esperança. Aquest món, aquesta existència, no tenen la darrera paraula.”.