La doctora en Bíblia i professora de l'IREL, Mar Pérez, va impartir el passat 12 d'abril la conferència 'i el verb es va fer carn' que va tancar el cicle de conferències 'El cos en l'ésser humà' que organitza l'IREL, conjuntament amb l'IEI, la UdL i la Fundació Joan Maragall.

Mar Pérez va començar explicant que Déu, per la mentalitat jueva, és incommensurable "per això no deien mai el seu nom". "Aquest Déu es caracteritza per revelar-se com alliberador del seu poble en la història", va dir. "Tot i la manca de corporeïtat, el Déu Bíblic es compromet amb la història d'Israel", va destacar.

La doctora Pérez va explicar que "el dualisme cos-ànima és impensable en la mentalitat jueva". En aquest sentit va destacar el valor del cos en el pròleg de l'Evangeli de Joan. L'evangelista atribueix a la paraula tot el que troben en l'existència. "El que és la paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres", va recordar citant l'Evangeli.

"L'encarnació és una de les grandeses del cristianisme, un Déu que s'ha fet home per tal de salvar als homes", va explicar Pérez. Va recalcar que "acceptar l'encarnació suposa acceptar que Déu s'angoixa i pateix". La ponent va destacar que "la manifestació de Déu en la història dels homes té el seu punt àlgid en l'eucaristia". Va afegir que "l'eucaristia assumeix un element corpori i material perquè el que fem és menjar pa i beure vi". I va recalcar que aquest "és l'acte de comunicació més íntim amb Déu".

A continuació, Pérez va parlar dels textos del Nou Testament que parlen del cos ressuscitat de Jesucrist. "La visió del Jesús Pasqual esdevé material segons el reconeixement que cadascú és capaç de fer", va dir. "Aquesta és l'experiència fundacional del cristianisme, el cristianisme és l'anunci de l'encarnació de Déu i de la resurrecció que és el lloc on es confirma", va dir. "Sant Pau ens diu que hi ha continuïtat entre qui mort i qui ressuscita", va recordar. "El nostre cos terrenal esdevindrà espiritual", va explicar Pérez. "En el pas de la vida terrenal a la vida de la glòria es conserva la identitat personal, per això Sant Pau parla de resurrecció somàtica", va explicar.

Mar Pérez va recordar que Sant Pau també ens parla del "cos místic de l'església per parlar de la relació sacramental de la comunitat de batejats i el Crist". "Per això el cos és importantíssim en la concepció cristiana de l'existència perquè Déu es fa home en l'encarnació. Jesús toca i ens deixa tocar, l'eucaristia és el cos de Crist, Jesús s'apareix en un cos i Sant Pau diu que ressuscitarem en un cos espiritual", va resumir Pérez.

La ponent va explicar que "l'herència de la cultura grega identifica allò que hi ha de millor en l'home amb la raó i l'esperit i allò que hi ha de pitjor amb l'àmbit del cos". "I el cristianisme aviat va identificar això amb el plaer, amb la dona, i amb el pecat proposant com a alternativa un ideal d'ascetisme i de fugida del món", va recordar.

"La dicotomia cos-dolent, ànima-bona apunta cap a una subordinació de l'ànima al cos i no té res a veure amb una concepció cristiana dels textos bíblics", va explicar. "El cos identificat amb els plaers, i com el món estava governat per homes va ser el cos de la dona el que va acumular tots els vicis i pecats imaginables", va lamentar Pérez.
"Des de fa milers d'anys es pensa que per trobar el que és diví s'ha de dominar, sotmetre i vèncer el que és humà", va dir. "La dificultat més gran és acceptar la humanitat de Déu", va reconèixer. "Ens fem més divins en la mesura que ens fem més humans", va apuntar.

La doctora Pérez va recordar que "a l'Església que no n'hi ha prou en parlar de Déu, ni tenir present el sofriment de les víctimes, si mirem Jesús en la seva humanitat i el seu compromís amb la veritat, és el que el va portar a la denúncia de la injustícia". "Els homes tendim a pensar que som més que humans", va dir. "Som cos però tendim a fugir-ne quan volem tindre experiències espirituals.

Al cos li podem atribuir tots els mals perquè tots els desitjos i els mals físics venen pel cos", va explicar. "Cal reconciliar el cos i l'esperit i cal recuperar resar amb el cos". Mar Pérez va afegir que "quan marginem el cos i potenciem els raonaments mentals correm el risc de convertir la nostra fe en un simple ideari intel·lectual".

"Ens arrisquem a esdevenir ídols de pedra, la pèrdua dels sentits ens fa convertir-nos en ídols de nosaltres mateixos, ens allunya de la realitat i del patiment dels altres", va dir. "La vida és un immens laboratori on la sensibilitat i l'admiració que ens arriba a través del cos ens remet a la presència de Déu", va afirmar.

"Mirar amb l'oïda, palpar amb la mirada, assaborir el llegat religiós i espirituals, quedar-nos nus davant de nosaltres mateixos i davant de Déu, però amb cos i ànima. Només així podrem donar-nos, que és el que va fer jesús, que va ser la paraula feta carn", va cloure.