El passat dijous 15 de març la professora d'ètica de la Universitat de Barcelona, Begoña Roman, va impartir la conferència 'El cos en la tradició filosòfica' en el marc del cicle de conferències del IREL al IEI.

Begoña Roman va recordar que la filosofia grega considerava el cos una tomba. "El cos depèn de la sensibilitat i és allò que impedeix el que l'ànima voldria fer deien els grecs", va dir Roman. "Els grecs tenien una visió negativa de la passió perquè fa vulnerable el cos", va explicar. Roman va destacar que "pels filòsofs grecs, si el cos té algun poder, és un poder negatiu perquè ens pot arrossegar amb les seves lleis, com el desig".

La professora d'ètica va destacar que Aristòtil canvia aquesta visió del cos. "Segons ell, el cos no és tot contingent, el cos t'identifica", va explicar. "Per Aristòtil, la virtut moral és el terme mitjà, que són dos vicis". "El fi últim de la vida és estar bé, perquè sóc bo deia Aristòtil", va explicar Roman.

I amb Epicur, "el cos ja no és una gàbia, el cos ens constitueix". Llavors, "la veritable felicitat és el plaer i evitar el dolor", segons Roman. "El problema del cos és el desig'. En aquest sentit, "hi ha desitjos naturals però no necessaris", va explicar. La professora Roman va recordar que els grecs distingeixen entre el terme vida orgànica (zoe) i cos amb consciència (bios). Segons Epicur és important trobar un criteri per les lleis del cos, va dir Roman. "Tu decideixes si aquest desig et porta cap al teu projecte de vida", va dir. 

La ponent va destacar que hi ha desitjos creats i hem de ser conscients si realment és allò que volem. Per això Roman va destacar que Epicur "és reconcilia amb el cos".

A continuació, la professora Roman va explicar que a l'Edat Mitjana "el cos es veu com una càrrega i s'implica a la sexualitat". Cal arribar fins a Descartes per arribar a la definició del cos com "una màquina". En aquest sentit, Descartes va plantejar "sóc una persona que pensa, sóc una cosa que sent i que imagina". Posteriorment, Espinoza va arribar a la conclusió de què "tant està malament negar el cos, com donar-li la primacia".
Begoña Roman va destacar que és Karl Marx qui pensa el cos i per fer-ho ha de pensar el temps perquè el cos "és el que nota el pas del temps". Més tard, Schopenhauer i Nietzsche van posar en el centre de la seva teoria la voluntat, segons Roman. "No cal entendre el cos sinó que es pot modelar", va dir.
Segons la conferenciant, posteriorment els fenomenologistes van afirmar que "no tinc cos, sóc cos". Roman va ressaltar que els alemanys tenen una paraula pel cos biològic i una altra pel cos experimentat.

"La ciència vol entendre i contestar el perquè, i les ciències socials treballen el cos, volen comprendre el particular", va dir.

Roman va destacar que tradicionalment "els metges no han de donat salut, han  recuperat la salut, en canvi la medicina actual produeix salut". "Quan sabies de la teva dependència del cos, sabies que era llei de vida envellir", va dir. A més, va destacar que "la societat del benestar genera malestar perquè creu que l'envelliment el pot recuperar la ciència". "Volem una societat indolora", va ressaltar Roman.
La professora va destacar el paper de les dones en la filosofia que comencen a pensar el cos des del seu punt de vista. Per últim, va abordar el transhumanisme, un corrent interessat a aplicar la neurociència al cos humà. "El transhumanisme considera que el cos humà es pot millorar, no només per erradicar malalties, sinó que es pot matar la mort". "Si cada vegada sabem tunejar millor el cos, sabrem viure immortals i perfectes segons els transhumanistes, va dir Roman.

Per rebatre aquesta idea Begoña Roman va destacar que "el cos és un organisme i l'organisme no és la mera suma de les parts". "La natura ha creat un cos que genera llibertat, jo seria molt cautelosa de millorar el cos, perquè això pot impedir la nostra llibertat", va dir.

"Que seria de la condició humana, si nosaltres no som capaços de relacionar-nos amb el cos des d'una ètica de la cura que implica la comprensió d'una cosa enigmàtica, que és el cos animat", va dir.

I per concloure que "si nosaltres oblidem aquesta dimensió física i corporal i la reduïm a mera genètica i a mer objecte, crec que haurem perdut una part important d'humanitat, havent pensat malament el cos".