El passat 27 d’octubre va tenir lloc la lliçó inaugural de l’Escola de l’Esplai de Lleida sota el títol: La pedagogia de la tendresa que va ser impartida per Assumpció Salat, investigadora, psicòloga, docent i experta comunicadora.

En aquest post us proposem algunes de les reflexions que van sortir en la lliçó inaugural i que ens donen pistes per treballar en aquest àmbit.

.Tendresa: una evocació estranyament precisa i desesperadament imprecisa.

. Tendresa s’equipara a una vida ensucrada o a una persona dèbil.

. La tendresa és donació, gratuïtat i generositat.

. La tendresa ens recorda la sensibilitat de que estem fets per estimar-nos, estimar i ser estimats.

. Ser tendre és no renunciar al infant que portem dins.

. La tendresa és un sentiment pur i blanc, que té un origen bo i sincer, i una finalitat dolça i transparent, plena de bones intencions.

. Però què entenem per tendresa ?

. Una virtut, una qualitat que hem de desenvolupar dins nostre per poder-la compartir.

. Ningú pot donar el que no té.

. Per poder viure i conviure amb la tendresa primer cal estimar-nos, L’amor i la tendresa van de bracet. Acceptar-me i estimar-me.

. L’amor es manifesta en moltes qualitats: paciència, respecte, confiança, saviesa, afecte, correspondència….i moltes altres.

. La vida és una escola a la que venim a estimar-nos, estimar , ser feliços i estar en pau, per arribar aquí ens posa reptes d’aprenentatge.

. Educar en l’autoestima és el primer pas cap a la tendresa. Ens cal potenciar les nostres capacitats i confiar en nosaltres mateixos. La confiança és un pas important per estimar-nos.

. Els nostres pensaments són un fre per a créixer amorosament. Ens faran caure moltes vegades. Les paraules  negatives generen actituds que hem de procurar transformar en paraules amoroses i poder fer canvis en el camí de la vida,

. Hi ha la lluita i la resistència a les traves que ens posa la vida, Des de la lluita hi ha vencedors i vençuts En el que lluitem se’ns resistirà i el que acceptem ens durà a la tendresa.

. Canviar els pensaments i acceptar-nos amb amor ens apropa a la saviesa

. Quan una persona s’apropa a la saviesa i arriba a l’amor s’està apropant a Déu.

Gina Blanch

Voluntària Fundació Verge Blanca