El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Aitona homenatja Mossèn Josep Camí i Camí

Aitona va celebrar, el diumenge 8 de novembre, una cerimònia d'acció de gràcies per la beatificació de Josep Camí i Camí, executat per motius religiosos durant la Guerra Civil i beatificat el passat mes d'octubre a Santander.

L'Església Parroquial d'Aitona va acollir al matí una missa solemne d'acció de gràcies per la beatificació d’aquest mossèn natural del municipi del Baix Segrià, que fou assassinat l'any 1936, en plena Guerra Civil, en represàlia per les seves conviccions religioses.

Mossèn Camí va néixer l’any 1907 a Aitona, a cal Povo. Fill de Josep Camí Senan i Magdalena Camí Esteve, tenia cinc germans més: Cayetano, Josefa, Pere, Roseta i Maria. Era un jove exemplar per la seva vida i costums, de comunió diària i de confessió setmanal, considerat com un perfecte seminarista.

Fou ordenat sacerdot amb 23 anys i el 14 de juny de 1930, celebrà la seva primera missa en aquesta parròquia de Sant Antolí d’Aitona.

Començà el seu càrrec pastoral com a mossèn de la població d’Adons (que actualment pertany al municipi del Pont de Suert) i després canvià de destí com a coadjutor del poble de Juneda. A Juneda, va fundar un grup de membres de la Federació de Joves Catòlics de Catalunya i també una secció de teatre i el cor que cantava a l’Església.

Va sol·licitar l’ingrés a l’abadia de Viaceli, ubicada a Cóbreces (Santander). Es tractava d’un monestir cistercenc, a l’orde de la qual varen pertànyer el gran Sant Bernat, de qui mossèn Camí n’era molt devot, així com de la Verge. Ell afirmava que li agradava el monestir perquè era més apte per a l’oració, el silenci, l’aïllament, que estava allunyat dels parents, amics i visites que el poguessin distreure de la seva vida espiritual, i sobretot, per la solemnitat amb què se celebrava la litúrgia i altres actes de la comunitat.

Esclatà la Guerra Civil i l’holocaust de les persecucions. No en va fer cap cas, de les advertències de no tocar a Missa i de l’avís que va rebre que aquella nit l’anirien a buscar. Li van oferir allotjar-se en una torre per amagar-se i ho va refusar.

Tampoc va tenir en compte els consells de no vestir-se de capellà per la qual cosa li van oferir vestits, i contestà: “Moltes gràcies. Si alguna vegada us assabenteu que m’han matat, podeu estar segurs que ho faran amb la sotana posada”.

El comitè d’Aitona el va anar a buscar a casa sense que ell oposés cap tipus de resistència. Va ser colpejat a cops de culata de fusell i el varen lligar amb un cotxe que l’arrossegà fins a Alcarràs. Fou abatut a trets i posteriorment atropellat diverses vegades per un cotxe que va passar per damunt del seu cos. Va morir el dia 28 de juliol de l’any 1936, amb 28 anys. Dies abans ja va alertar als seus familiars més propers dient-los: “Si em maten, una cosa us demano, que els perdoneu de tot cor. Si m’estimeu, demostreu-m’ho perdonant-los de veritat”.

La seva tràgica mort va portar l'Església a beatificar-lo, juntament amb 17 màrtirs més de l'orde cistercenc, en una cerimònia a la Catedral de Santander celebrada a principis d'octubre i seguida per més 4.000 persones.

Amb la celebració del dia 8, Aitona va voler retre el seu particular homenatge a un dels seus fills més il·lustres, rubricant la recent beatificació de mossèn Camí amb una missa en la terra que el va veure néixer.

Oficiada pel bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez, la cerimònia va tenir un caràcter molt sentit i va comptar amb la presència de desenes de veïns, alguns dels quals ja s'havien desplaçat a Santander a l'octubre, per tal de seguir en directe la beatificació.

Entre les autoritats, hi van assistir el vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, i el president del Consell Comarcal de les Garrigues i alcalde de Juneda, Antoni Villas.

Rosa Pujol, alcaldessa d'Aitona, va tancar la missa amb unes emotives paraules de reivindicació de la figura de Josep Camí com a "símbol i font d'inspiració", tot valorant la seva creença en "l'amor, la fraternitat, la pau i l'ajuda dels altres" com a fórmula de concòrdia i "de construcció de societats més inclusives i tolerants".