L’església de Sant Llorenç, on la devoció a Santa Llúcia es prou antiga i arrelada, va acollir la tarda del 13 de desembre, dia de la seva festa, la celebració de la patrona dels cecs i de les modistes i per aquest motiu també patrona  del Taller de Tall i Confecció de la Vocalia de la Dona de l’AVV de Jaume I.

Les dones, que habitualment assisteixen a aquest taller del barri antic, van acudir plegades a Sant Llorenç per en primer lloc, ofrenar un ram de flors i ciris a la Santa, venerada en el magnífic retaule de pedra policromada realitzat en el S. XIV pel destacat escultor Bartomeu Robió.

Tot seguit, van participar en l’Eucaristia celebrada en honor de la santa, presidida pel rector Mn. Francesc Xavier Jauset. Abans de finalitzar la celebració s’acostuma a recitar, tots els anys, una poesia a mena de pregària escrita pel capellà i poeta Mn. Angel Garriga i Boixader i que porta com a títol “La Santa Llúcia de Sant Llorenç”:

Dintre sa capella s’alça,

alta i prima com un lliri,

entre retaules de pedra

que recorden son martiri.

En una mà hi duu la palma

i en l’altra els ulls dintre un plat,

demanant als feligresos: Caritat!

Ella coneix les devotes

que tot sovint n’hi fan,

amb la tebior dels ciris

que li cremen al davant.

Coneix totes les donzelles

que cada diumenge hi van,

amb el perfum de les roses

que li posen al voltant.

I la mà dreta allargant-los,

amb els ulls dintre el seu plat,

ofereix als qui la invoquen

la vista i la claredat.

Oh, la Santa dels ulls clars,

Vós que podeu fer miracles,

torneu la vista a tants cecs

que per davant vostre passen

sense mirar el vostre altar,

ram de pedres fetes randes.

Mossèn Àngel Garriga i Boixader

Nat a Vic el 1866 i ordenat sacerdot el 1890, arribà a Lleida el 1922 i s’hi quedà fins la mort, el 1929. Tenia 63 anys. Va venir a casa nostra pel fet d’haver obtingut una canongia a la Catedral de Lleida, d’on fou canonge.

Com a poeta pertany a la millor poesia religiosa del S XX, centrada majorment en l’amor a l’Eucaristia i a la devoció mariana.

Fou guardonat per la seva poesia als Jocs Florals de Barcelona, dels que fou mantenidor el 1909 i també als Certàmens Marians de l'Acadèmia Mariana de Lleida, és autor de diferents obres entre les que destaca el llibre “Els Sants Màrtirs de Catalunya”.

Finalitzada la celebració, les dones d’aquest Taller de Tall i Confecció van traslladar-se fins la capella de la santa, on es feu una breu pregària i el rector va beneir un detallet que tots els anys confeccionen elles mateixes i que distribueixen com a record del dia de Sant Llúcia. Finalment es cantà el Virolai, com colofó d’una lluïda festa patronal.

Jordi Curcó.