El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Litúrgia Viva: Els Laudes i les Vespres (5)

Mn. Gerard Soler, delegat de Litúrgia i Espiritualitat del Bisbat de Lleida, ens continua explicant l'estructura dels laudes i les vespres en una nova col·laboració setmanal de la secció Litúrgia Viva.

Podeu llegir la col·laboració tot seguit o descarregar l'arxiu adjunt.

 

DIUMENGE XX de durant l’any (B)

(Diumenge del III discurs eucarístic)

Estructura dels Laudes i les Vespres (5)

n) Pertany al sacerdot o diaca

          "Pertany al sacerdot o al diaca que presideix que, des del seu lloc, comenci l'Ofici amb el vers introductori, inviti a l'oració del Parenostre, digui l'oració conclusiva, saludi el poble, el beneeixi i l'acomiadi" (OGLH 256).

          "Les pregàries, pot recitar-les el sacerdot o el ministre" (OGLH 257).

          "Si no hi ha cap prevere o diaca, el que presideix l'Ofici és un com els altres; no puja al presbiteri, no saluda ni beneeix el poble" (OGLH 258).

o) L'ofici de lector

          "Els que compleixen la funció de lector han de llegir drets, en un lloc apropiat, tant les lectures breus com les més llargues" (OGLH 259).

p) Encens

          "Mentre es canta el càntic evangèlic a Laudes i a Vespres, hom pot encensar l'altar i, després, també el sacerdot i el poble" (OGLH 261).

q) Benedicció final

          "Si el qui presideix és un prevere o un diaca, acomiada el poble amb la salutació: El Senyor sigui amb vosaltres i la benedicció, com a la missa. Després afegeix: Germans, aneu-vos-en en pau, i es respon: donem gràcies a Déu. Quan no presideix un ministre ordenat, la celebració acaba amb la invocació: Que el Senyor ens beneeixi, etc." (OGLH 54).

       Els Laudes i les Vespres són les Hores més importants de l'Ofici diví, per aquest motiu la reforma litúrgica i l'esforç pastoral no hauria de defallir fins aconseguir que el poble sant de Déu recuperi aquesta pregària que li és pròpia. Els Laudes i les Vespres assoleixen tota la seva dimensió eclesial i litúrgica quan són celebrats per una comunitat presidida pel seu pastor.

4. El silenci sagrat

          "Com que, generalment, en les accions litúrgiques s'ha de procurar   que al seu temps es guardi un silenci sagrat  (SC 30) també cal donar cabuda al silenci en la Litúrgia de les Hores" (OGLH 201).

          "Segons l'oportunitat i amb prudència, per assolir el ple ressò de la veu de l'Esperit Sant en els cors i per unir més estretament l'oració personal amb la Paraula de Déu i la veu pública de l'Església, és lícit interposar un temps de silenci després de cada salm, repetida l'antífona, com és costum, i sobretot si després del silenci s'afegeix l'oració sàlmica. O també després de les lectures, breus o llargues, abans o després del responsori.

          Cal vigilar, però, de no introduir un silenci tal que deformi l'estructura de l'Ofici o produeixi molèstia o tedi als participants en la celebració" (OGLH 202).

          "En la recitació particular, és molt més àmplia la llibertat de parar-se en la meditació de qualsevol fórmula, a fi de promoure un afecte espiritual, i no per això l'Ofici perd la seva índole d'oració pública" (OGLH 203).

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de las Horas, 16-8-15