Hem demanat a la Germana Ester Díaz,  col.laboradora de la Delegació de Mitjans de Comunicació i que ja n'era quan Mn. Montaña en fou delegat, que volgués escriure unes paraules...

en el seu record.

Li ho agraim sincerament.

“Si te'n vas abans que jo, digues al bon Déu que l’estic esperant”.

Aquest va ser l'encàrrec que em va confiar fa uns anys.

Sí -continuà-, “el dia que vingui a buscar-me li diré: “Benvingut!. Ja era hora!”.

Ben cert. Encara que quan conegué el diagnòstic de la seva cruel malaltia l´acollí amb serenor i confiança en el Senyor, el procés de deteriorament ha superat totes les previsions. Mn. Montaña s'ha vist sumit en la més profunda impotència i soledat.

Al llarg del seu recorregut ha estat, per damunt de tot, un gran sacerdot. Molt interessat en què les celebracions litúrgiques fossin dignes. La catequesi ben portada. Les catequistes, formades. Molt atent a qui patia per qualsevol motiu. Esdevenia, aleshores, no només proper i cordial sinó fins i tot, amic, germà. Testimonis del qual han n'estat els feligresos de la Sagrada Família.

Home intel·ligent i culte, el seu tarannà segur i directiu el feia esclatar, de tant en tant, en expressions una mica desmesurades, la qual cosa provocava moments de desconcert a qui les rebia. Però, de seguida feia una trucada telefònica a qui havia ofès per tal d'escurçar aquella situació incòmoda.

Delegat de mitjans de comunicació, al nostre bisbat durant molts anys, realitzà el seu servei amb gran preparació, responsabilitat i excepcional satisfacció.

Recorregué nombroses ciutats i nacions per participar en diferents esdeveniments, relatius a mitjans de comunicació. I tornava feliç. Molt feliç de conèixer persones, llocs i cultures tan diferents.

Se li escapà el premi BRAVO, de la Conferència Episcopal Espanyola, tot i que alguns membres de mitjans, ho reclamaren per a ell de manera insistent.

La celebració del 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal fou, una jornada memorable. Acompanyat del Bisbe Joan Piris, capellans, família i amics en gaudí a cor obert.

Moment difícil ha estat, últimament, el traspàs del seu germà a qui ell estimava entranyablement i amb qui es comunicava amb freqüència.

La conversa, amb Mn. Montaña, en l'última temporada, ha estat penosa. Ell quasi no tenia veu i jo no el sentia. De tota manera, amb freqüència, estaven junts una estona i jo marxava convençuda que li havia minimitzat la soledat.

Descansa en pau, Mn. Montaña. Sí, doncs ja has arribat a la plenitud de vida i d'amor, al bressol del bon Déu. Anhel tan esperat. Ell t'ha omplert de glòria. I saciarà el teu desig de llarga vida.

Ester Díaz, carmelita missionera, col·laboradora de la Delegació de Mitjans de Comunicació