El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Litúrgia Viva: Els Salms (4)

Mn. Gerard Soler, delegat de Litúrgia del Bisbat de Lleida, ens segueix explicant el significat dels Salms en la seva secció setmanal Litúrgia Viva.

Podeu llegir l’article tot seguit o descarregar-lo del document adjunt.

DIUMENGE XXXIII durant l’any (B)

(Diumenge de la vingudada del Fill de l’home amb gran majestat)

Els  Salms que  l’Església  resa (4)

h) Allò que ens diu l'Església

          “En la Litúrgia de les Hores, l'Església prega en gran part amb aquells càntics admirables que, en l'Antic Testament, compongueren autors sagrats sota la inspiració de l'Esperit Sant. Per raó del seu origen tenen la virtut d'aixecar a Déu l'esperit dels homes, de despertar en llurs cors afectes sants i pietosos, d'ajudar-los a donar gràcies en la prosperitat i de consolar-los i enfortir-los en l'adversitat” (OGLH 100).

          “Tanmateix els Salms només són una ombra d'aquella maduresa dels temps que ha aparegut en Jesucrist i de la qual treu tota la seva força l'oració de l'Església. Per això pot ocórrer que, si bé els cristians estan d'acord en una gran estima dels salms, alguna vegada trobin dificultats, quan intenten convertir en pregària pròpia i personal aquells poemes tan venerables” (OGLH 101).

          “Però l'Esperit Sant, que inspirà els salmistes, sempre assisteix amb la seva gràcia els creients de bona voluntat que canten aquestes composicions poètiques. Convé, per això, que adquireixin una formació bíblica més aprofundida sobretot dels salms (SC 90)” (OGLH 102).

          “La salmòdia, encara que exigeixi la reverència que escau a la majestat de Déu, s'ha de celebrar amb joia de l'ànima i amb la dolcesa de l'amor, tal com convé a una poesia sagrada i a un cant divinal i, sobretot, a la llibertat dels fills de Déu” (OGLH 104).

          “Qui salmeja obre el seu cor als afectes que els Salms inspiren, segons el gènere literari de cada un d'ells, ja sigui de lamentació, de confiança, d'acció de gràcies, o d'altres sentiments que els exegetes ensenyen” (OGLH 106).

          “Encara que aquests poemes varen néixer a Orient fa molts segles, expressen perfectament els dolors i les esperances, la misèria i la confiança dels homes de qualsevol edat i regió del món i, per damunt de tot, canten la fe en Déu, la revelació i la redempció” (OGLH 107).

          “Els qui salmegen en la Litúrgia de les Hores no ho fan tant en nom propi, com en nom de tot el Cos de Crist, és més, ho fan en persona de Crist...

          Però en l'Ofici diví, l'ordre dels Salms no es recita com a cosa privada, sinó pública i en nom de tota l'Església, i això, encara que sigui un de sol el qui recita l'Hora de l'Ofici. Tanmateix el qui prega en nom de l'Església sempre trobarà una causa d'alegria o de tristesa perquè en aquest cas conserva tota la seva aplicació aquella dita de l'Apòstol: Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren (Rm 12,15) i, així, la debilitat humana, ferida per l'amor propi, és guarida en aquell grau d'amor en què l'esperit concorda amb la veu del qui salmeja” (OGLH 108).

          “Mentre recitem els Salms en nom de l'Església, hem d'atendre al sentit ple dels salms i, més concretament, al sentit messiànic, per raó del qual l'Església ha introduït els Salms en la pregària litúrgica. El sentit messiànic es manifesta obertament en el Nou Testament, és més, Crist mateix el declara als Apòstols: Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els  (Lc 24,44). Un bon exemple d'això és el diàleg que reporta sant Mateu sobre el Messies, Fill de David i Senyor d'ell (Mt 22,44ss), on el Salm 109 es considera com una profecia del Messies.

          Els Pares, seguint aquest camí, reberen i comentaren el llibre dels Salms com una profecia de Crist i de l'Església i, pel mateix motiu, els Salms han entrat en la Sagrada Litúrgia. Encara que algunes interpretacions fossin rebuscades, en general tant els Pares com la Litúrgia trobaren en els Salms el Crist clamant al Pare o el Pare parlant amb el Fill o, també, la veu de l'Església, dels Apòstols o dels màrtirs” (OGLH 109).

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de les Hores, 15-11-15