Mn. Gerard Soler, delegat diocesà de Litúrgia i Espiritualitat, ens parla aquesta setmana en la seva secció Litúrgia Viva sobre els salms que l’Església resa.

Podeu llegir el text tot seguit o descarregar-lo del document adjunt.

DIUMENGE XXIX durant l’any (B)

(Diumenge del baptisme i del calze)

ELS SALMS QUE L'ESGLÉSIA RESA

1. L'Esperit ens habilita a la pregària de l'Església

          Abans de parlar dels Salms, la pregària de l'Església, cal que cada cristià s'adoni que ha estat batejat i confirmat, i que per tant està habilitat per resar en l'Església, perquè ell mateix és Església. 

          El baptisme és una celebració litúrgica però també una manera de viure. A la pila baptisme cadascú hem estat fets "fills de Déu" per obra de l'Esperit Sant. L'aigua baptismal és el signe concret de la mort de Jesús, i la sortida de la pila és el "signe" de la seva resurrecció.

          Amb el baptisme i la confirmació hem rebut l'Esperit del Pare i del Fill, que és l'Esperit de pregària i de sacerdoci, Esperit de testimoni i de profecia, Esperit de la vida en el món i de les obres socials en favor dels germans.

          L'Esperit Sant ens ha habilitat per a la Paraula de Déu, a llegir-la, a escoltar-la, comprendre-la, resar-la, fer-la vida, viure-la. Ens ha fet capaços de resar, resar que és respondre a la Paraula de Déu que truca i demana resposta. 

          L'Esperit Sant ens aplega entre nosaltres per resar, i ens uneix a tots amb Jesucrist, que és el Sacerdot del Pare, que resa ininterrompudament amb l'Església i per l'Església.

          La renovació cristiana passa per la pregària litúrgica, tot participant-hi activament.

a) La pregària inspirada dels Salms

          És l'Esperit de Déu que ha donat al seu poble sant la pregària poètica i inspirada dels Salms; també d'altres pregàries que trobem formulades als dos Testaments, han fet possible que es recollissin al llarg dels segles, tal vegada fins al segle IV abans de Crist. 

          L'Esperit Sant de la pregària, del sacerdoci, del sacrifici, ha posat els "seus" Salms a la boca del mateix Fill de Déu, el Summe i Etern Sacerdot, l'Orant per excel·lència, com a culte i lloança al Pare. I el mateix Esperit ha posat els "seus" mateixos Salms a la boca de les comunitats que formen l'únic poble de Déu, encara que separat, la Sinagoga i l'Església.

          Diu Romano Guardini: "Els Salms són Paraula de Déu; una paraula que Ell pronuncia al mateix instant en què un  home inspirat per Ell diu la seva paraula humana. Per tant, són Revelació que condueix a la salvació. Però això succeeix d'una manera especial, particular, en la pregària" (Sapienza dei Salmi, p. 11).

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de les Hores, 18-10-15

AdjuntMida
PDF icon Text en català.pdf53.46 KB
PDF icon Texto en castellano.pdf53.1 KB