El matí del passat dissabte 10 de juny, com és ja costum cada segon dissabte de juny i sota un sol de justícia, tingué lloc al poble del Soleràs el IX Aplec a l'Ermita de la Mare de Déu de les Garrigues, novella advocació mariana que porta el nom de la comarca.

La petita ermita, envoltada d'oliveres i ametllers, es troba ubicada al terme anomenat els Rasos del Soleràs, al bell mig de la comarca de les Garrigues.

Fou construïda per la família Casañé de Lleida, amb arrels familiars en aquest poble de les Garrigues i inaugurada el 8 de setembre de 2007, farà deu anys. En el seu interior es venera una bonica talla de fusta policromada obra de l'escultor Josep Roca de Tàrrega, ja traspassat, que representa a la Mare de Déu asseguda portant damunt la seva falda el Nen Jesús.

L'acte central de l'Aplec fou l'Eucaristia, molt concorreguda, amb la participació de fidels vinguts del mateix Soleràs i pobles veïns com Granyena de les Garrigues o els Torms, i altres de la comarca. Celebrada en un improvisat altar col·locat a l'esplanada davant de l'ermita.

La celebració fou presidida pel vicari general de la diòcesi Mn. Josep A. Jové i concelebrada per Mn. Joan Jové, rector de la parròquia de Sant Salvador del barri de Pardinyes de Lleida i germà del vicari general; el rector de El Soleràs, el sacerdot Mn. Paul Fecheta i el també romanès Mn. Adrià i els salesians P. Jordi i P. Àngel Alegre, anterior rector del Soleràs.

Per aquesta circumstància, l'homilia fou a tres bandes, iniciant-la Mn. Josep A. Jové, dedicant les seves paraules a la virtut de saber escoltar: "Que fou la primera virtut de Maria, que va saber escoltar Déu. Imitem-la a Ella en l'escolta del Senyor", digué el vicari general.

Tot seguit fou el rector del Soleràs Mn. Paul qui en una breu reflexió es referí al "Sí" de Maria: "que per a nosaltres i imitant-la a Ella, hauria de ser el nostre Sí a Jesús".

Finalment va ser el P. Àngel Alegre, que amb paraules gairebé emocionades agraí l'oportunitat de retornar al Soleràs, la seva antiga parròquia i a l'ermita de la Mare de Déu de les Garrigues, en el dia del seu Aplec: "M'he retrobat amb la Mare, aquí, a la seva ermita, però Maria es troba a tot arreu.

També a la parròquia salesiana on sóc ara, al barri de La Mina de Barcelona he trobat a aquesta Mare, que amb el seu fill Jesús en la seva falda, com ens la presenta la Mare de Déu de les Garrigues, ens diu a nosaltres: agafeu-lo"! I nosaltres li diem a Ella que volem que visqui en les nostres vides, en els nostres pobles i allí on siguem, trobarem sempre la Mare de Déu, la nostra bona Mare".

En el moment de l'Ofertori no va mancar l'ofrena de flors, ni la dels fruits de la comarca com l'oli. Comarca que abans de cloure la celebració va rebre la benedicció dels termes que feu el P. Àngel Alegre, on es pregà i demanà pel do de l'aigua en temps de sequera.

L'Aplec, com s'acostuma a fer a casa nostra, clogué amb el cant dels Goigs en Lloança de la Mare de Déu de les Garrigues, amb lletra del ja traspassat Joan Benet dels Torms i música de Lluís Climent. El compositor, havia acompanyat amb l'orgue els cantaires que solemnitzaren la celebració i que cantaren amb sentiment i devoció aquests, tan garriguencs, goigs en lloança:

Mare de Déu de les Garrigues,

Reina dels fills de Ponent.

Beneïu nostres collites

i a tots els garriguencs...

Mentre es cantaven els goigs, els nombrosos fidels que s'aplegaren entorn d'aquesta singular advocació mariana, veneraren, un a un, la seva imatge abans de ser retornada a l'Ermita.

L'Aplec tingué continuïtat tot seguit a la Sala Polivalent Municipal del poble del Soleràs, on és féu un Dinar de Germanor, posant així punt final al IX Aplec a l'Ermita de la Mare de Déu de les Garrigues.