L'Acadèmia Mariana va viure els passats 4 i 5 de novembre el Simposi Marià, celebrat en commemoració del 70è aniversari de la proclamació de la Verge Blanca de l'Acadèmia.

Es va dedicar a 'Maria, Mare de la Misericòrdia', a una setmana de finalitzar l'Any Jubilar de la Misericòrdia al que ens ha convocat el Papa Francesc. Hi van col·laborar l'IREL, en el seu 25è aniversari, i la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat en els 135 anys de la fundació de la Confraria i del Patronatge de la Mare de Déu de Montserrat (1881) i 70è aniversari de la refundació de la Confraria a Lleida.

L'acte inaugural va comptar amb els representants d'aquestes institucions, el Dr. Joan Viñas, Mn. Ramon Prat i el Sr. Josep Estruch, juntament amb el Bisbe Salvador, que ens va convidar a escoltar a algunes persones enteses en la vida cristiana en el procés de veure, jutjar i actuar bevent de la font de la salvació, donant a conèixer Jesucrist al nostre món i augmentar la nostra devoció a la Mare de Déu.'

 La ponència de Joan Saura, president de la Fundació Verge Blanca, va fer una acurada anàlisi sociològica de la realitat d'Europa, fent una analogia amb l'episodi de la fugida a Egipte de la Sagrada Família, i prenent a Maria com a referent de les migracions. Va perfilar una imatge d'Europa marcada per la manca de lideratges polítics sòlids i de constitució: "La vocació política d'Europa cal que estigui impregnada de cristianisme" però la fallida constitució "ha fet defugir d'Europa el diàleg, la raó i la fe."

També es va referir als fluxos migratoris que "s'han convertit en elements negatius que ho desquadren tot", al perfil vulnerable de la dona i, sobretot, dels nens: "cada nen és una epifania i la nostra societat no està per epifanies." Davant d'aquesta realitat va proposar la necessitat de promoure l'hospitalitat que "neix de l'abundància del cor i és un condicionant de la cultura samaritana. L'acte d'acollir ens connecta amb el transcendent; acollir implica obrir-se a l'altre i comporta l'estranyament d'un mateix." L'anàlisi, amarat de profundes conviccions cristianes, va finalitzar amb una reflexió molt esperançadora: "Déu és a prop; on hi ha l'angoixa també hi ha lloc per a la salvació. Aquesta és l'esperança."

La primera jornada del Simposi va finalitzar amb un magnífic concert ofert per la coral "Units pel Cant" dirigida per Antonieta Melé, amb l'acompanyament al piano de Ma. Carme Grasa. El repertori de cants tradicionals i marians va acabar amb el Paume 18 (I cieli immensi) de B. Marcello: "la immensitat del cel narra la grandesa de les obres de la dreta de Déu."

La segona ponència va ser una reflexió teològica sobre Maria, impartida pel mariòleg claretià P. Jaume Sidera, tota una lliçó musicada sobre la Mare de Déu que ens ha tocat el cor. Va fer un recorregut per la seva història, entrellucant els seus problemes pel fet de ser "dona, israelita, mare de Jesús" fins que "emprèn una vida errant que culmina en calvari..."

A continuació va parlar de la duresa de la vida de Maria i en la Corona dels set dolors que contempla sant Antoni Mª Claret en el seu Camí dret. El P. Sidera va plantejar la necessitat d'actualitzar aquest model de devoció "molt simpàtica amb els dolors de Maria, però molt centrada en la persona del devot": "Aprenc a entomar el sofriment com un camí de creixement i un repte per tirar endavant. Prenc la meva quota de responsabilitat en el progrés del món i de l'Església. Per crucem ad lucem. Per la creu a la llum."

Amb referència al títol de la ponència 'Maria, Mater Misericordiae' el P. Sidera va dir que podem invocar Maria amb aquest nom perquè ha recorregut totes les etapes de la vida acompanyant Jesús i l'Església naixent i això "ha fet una capaç de comprendre, compadir i acompanyar els seus fills en el seu camí." I va afegir: "És la Mare que MÉS ENS HA ESTIMAT i [...] més ENS HA PLORAT. [...] Li ho agrairem obeint-la i cantant-la a la terra com tants i tantes la canten ja al cel."

A continuació en una Taula Rodona es van presentar diverses accions de misericòrdia: Maria al peu de la Creu de Jesús. Anna Maria Agustí, responsable grups d'acompanyament al dol, va parlar de l'atenció a les persones que han patit la pèrdua d'éssers estimats. Ramon Baró, director de Càritas ho va fer sobre l'atenció a les persones que pateixen necessitat de recursos. I el P. José Leonardo Sánchez Contreras, Capellà del Centre Penitenciari Ponent, va parlar de la misericòrdia en el món de les persones privades de la llibertat.

Finalment, el tipògraf Dionís Gutiérrez va presentar la 'Història i confecció dels goigs a la Mare de Déu'. Amb una llarga experiència laboral a la Impremta de la Diputació, en Dionís ens ha explicat com s'ha anat recuperant i imprimint amb procediments artesanals moltes d'aquestes composicions poètico-musicals marianes. La darrera va ser la dedicada a la Verge Blanca de l'Acadèmia, publicats del 13 de juny de 2015, abans de la seva jubilació.

El Bisbe Salvador va clausurar el Simposi que ha tingut una dimensió d'Església, i que ens va ajudar a aprofundir en l'exemple de Maria, com Mare de Misericòrdia, per estar amatents i a comprometre'ns en la lluita per un món més just, aportant la nostra col·laboració per a millorar el sofriment de les persones.

L'any 2012 l'Acadèmia Mariana va presentar en el seu 150è aniversari el I Simposi Marià centrat en 'Maria de Natzaret, referent humà i cristià'. El II Simposi Marià (2014) es va dedicar a 'Maria, model d'acolliment'. En aquest tercer Simposi, en paraules del P. Jaume Sidera "hem recordat quin és l'objectiu de la nostra l'ACADÈMIA BIBLIOGRÀFICO-MARIANA DE LLEIDA, que tenim el goig de proclamar-la una vegada més en aquest Any Jubilar: SALVE MATER MISERICORDIAE."