La família d’en Víctor Mateu i Moles (Artesa de Lleida 1898-Lleida 1987) ha fet lliurament del llegat musical del conegut compositor, pedagog i director d’orquestra lleidatà a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida en un acte que s’ha celebrat aquest matí al Palau Episcopal.

Carme Estrela Sanou, vídua d’en Víctor Mateu, i el marmessor del llegat, Dionís Gutiérrez, han signat el document com a donants, i l’arxiver de la Catedral, Mn. Jacint Cotonat, ho feia com a receptor, mentre el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, li donava el vistiplau. També ha assistit a l’acte Mercè Batlle, jove del compositor Mateu i la senyora Estrela.

Aquest fons documental està format per un extens llegat de partitures i llibres de música manuscrits que per herència restaven en poder de la seva vídua, i dels quals a partir d’ara en tindran cura a l’Arxiu Capitular de Lleida, a fi i efecte que qualsevol historiador que ho desitgi el pugui consultar, tot just aquest fons documental estigui organitzat i descrit, tasca que se n’ocuparà el marmessor.

El mestre Víctor Mateu, fill i germà de músics, va dirigir l’Orquestra Filharmònica de Lleida fins a la seva desaparició (1934), va crear i dirigir una de les primeres orquestres de jazz que van existir a Lleida amb el nom d’Ilerda Jazz; va dirigir diverses temporades de sarsuela de les Societats La Paloma i La Violeta; va fundar i dirigir l’Orquestra Ilerda que habitualment feia ball al complex lúdic Iris Park i va dirigir el Quintet Catalunya molt vinculat als inicis de Ràdio Lleida.

Entre el 1969 i la data de la mort, el 18 de maig de 1987, Víctor Mateu es va concentrar fonamentalment en la composició i va ser gràcies a aquesta tasca que n’ha quedat una producció musical considerable.

La producció musical de Víctor Mateu comprèn obres corals, alguns lieder, obres per a orquestra, música de cambra, música teatral, música religiosa i, sobretot, nombroses sardanes. Mateu en va escriure 28 en total i estan dedicades a barris i partides de Lleida. Alguns dels títols més suggerents són: Lleidatana, La font de l’aiguardent, Rufea, Camí de Quatre Pilans, Camp de Mart, Copa d’Or, Gualda, Serra Llarga, Mariola, etc.

Ara bé, la faceta per la qual segurament és més conegut és per les quatre sarsueles que el director de la Filharmònica de Lleida ens va deixar: La Creu de Ferro (1955), amb lletra de Josep M. Pujol Torrell i ambientada en la Guerra de la Independència; La Fi de Macot (1971), amb lletra de Josep Lladonosa en què es narren les aventures del llegendari bandoler lleidatà; El Balcó del Serraller (1980), igualment basada en un text de Josep Lladonosa en la qual es narra la història del famós balcó conservat a la façana de la Diputació de Lleida; i La Promesa, basada en un text de Vicente Loscos que, ara per ara, resta inèdita.

La donació del llegat musical d’en Víctor Mateu a l’Arxiu Capitular rau en la relació personal del mestre amb la Catedral, ja que de petit va formar part de la seva Escolania, i en la creença que és el lloc on hi ha més garanties del seu bon ús, després d’altres experiències similars conegudes amb altres equipaments de la ciutat.

Malgrat tot, és desig de la família Mateu i del marmessor que, si en un futur a la ciutat de Lleida s’arribés a fer un Museu de la Música, aquest llegat pogués ser cedit, a fi i efecte que en formés part.

Més fotos de l’acte de donació, en aquest enllaç.